EL CAPÓN, DIGNO DE VENERACIÓN

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Capó abans

Sessió II   2 d’octubre de 1989.   Autor: Tocoferol

El capón es un gallo sin sus adminículos sexuales. Debido a esta distorsión corporal, la Santa Iglesia consideró ad divinum que la carne de capón no era tal y por ello no era capaz de quebrar las condiciones abstinenciales. En consecuencia, a partir del Medievo se podía engullir la citada carne del ave en cuestión durante los tiempos (difíciles) de abstinencia y, como en estos tiempos, la época navideña era de abstinencia más que rigurosa, el engullir el suculento bocado no iba en su contra sino que, piadosamente, se consideraba un esfuerzo valeroso del probo creyente el que apareciese en su condumio Nataleño.

Esta costumbre se prolongó a siglos posteriores y hasta no hace muchos lustros continuaba siendo un regalo navideño la ingestión de esta ave físicamente despendolada.

Según doctos pareceres, receptores de obsequios caporales, una vez “deshuevado” el ejemplar gállico, se iniciaba un proceso de cebamiento, dirigido y controlado, de Octubre hasta las cercanías de la blanca Navidad con un menú que para sí lo quisieran algunos, consistente en gachas feculentas de harinas de castaña y maiz, usando como dispersante leche y como remate digestivo el equivalente de una copita de vinillo moscatel que ayudaba a la siesta y al recogimiento del “titi” en beneficio de su desarrollo que se ajustaba al siguiente patrón final: Bajito, salido de nalgas, pectorales redondeados y cuello alargado, la cresta decaída y, en cuanto a voz, sólo se le suponía.

Se tenían en tanto aprecio que los más viejos del lugar afirmaban que “valen más dos capones que dos buenas razones“. Aunque algunos, con los ojos inyectados, podían exclamar: “A quien te diere un capón, suéltale dos“. Lo que ocurre es que no se referían en este caso a una acción de agradecimiento sino que una acepción peyorativa del verbo “capar” está referida al golpear la cabeza de un vecino con el dedo corazón y por ello se recomendaba que, en este caso acepcional se respondiera al infractor como se mereciese.

Y para que los dignísimos y doctos Académicos puedan disfrutar de un plato típicamente Nadalenco, detallamos a continuación una receta de la señora mamá de mi dignísima compañera que espero cause júbilo y gozo y boca acuosa a esta venerada concurrencia:

  • Tómese un capón y límpiese de plumas, cuello, téte, buche e interiores.
  • Introducir cuidadosamente, inter pellem et pechugam, láminas finas de trufa “noire”.
  • Otros cachos de trufa, junto con manteca, introducirlos donde antes habían las entrañas.
  • Rehogar cachitos de tocino plus cepollam plus puerrum plus azanorias con vino viejo.
  • Añadir el capón y cocer al horno moderado (ni de derechas ni de izquierdas) el tiempo que se precise (años de experiencia lo avalan).
  • Escurrir, pasal salsa poi chino y veltella soble el capón

y Bon profit a tots!

Aviso: El Principio Alimentario parlante declina cualquier responsabilidad en el caso de no haber seguido el flow-sheet anterior con rigidez y de no haber situado los HACCP necesarios y convenientes.

 

Capó després

Capó després

JOCS FLORALS DE POESIA ALIMENTÀRIA. Part 4 i última.

 

Llopis

Jorge Llopis (Alcoi 1919-Madrid 1976) va escriure paròdies de les poesies espanyoles de tots els temps. Triptòfan en va ser bon deixeble.

L sessió 12 de desembre de 2005 (final).                Autor: Triptòfan

 

14. Al estilo de Calderón de la Barca

 ¡Ay mísero de mí, ay infelice!

Apurar cielos pretendo

ya que me tratáis así

¿qué delito cometí

contra vosotros comiendo?

 

Aunque si comí ya entiendo

qué delito he cometido

pues el delito mayor

del hombre es haber comido.

 

Come el pez que es pez y nada

sin reúma pese al agua

que se traga al boquear.

Come la clueca que pone

colesterol en sus huevos

sin que a ella le afecte.

Come el león airado

sin que su ira le implique

cardiopatía ninguna

sus presas al devorar.

 

Pues si los demás comieron

¿qué privilegios tuvieron

que yo, con mayor sanidad?

 

15. Al estilo de Gutierre de Cetina

 Caldos claros, serenos

si de suave sabor sois alabados

¿por qué los aditiváis con glutamato?

si cuanto más sabrosos

y más sanos parecéis a quien os cata

no me déis sopas de lata!

Pero si así me los dáis

poned al menos la IDA. (ingesta diaria admisible)

 

16. Al estilo de Antonio Machado

Anoche, cuando dormía

soñé ¡bendita ilusión!

que mi mujer me servía

gambas, pavo y buen turrón.

 

Mas al regresar de noche

ilusionado y hambriento

me pone un plato diciendo

que es de cafetería

o sea que son, frías, las sobras

de lo que, bien calentito

ella comió al mediodía.

 

17. Al estilo de Gustavo Adolfo Becquer

Volverán los obtusos cocineros

en todo plato la rúcula a poner

a deconstruir las ostras

para poderlas beber.

a significar que “al vacío”

la cocción y es el plato

a encandilar con gran traza

(trampa burda donde haya)

sal rosa del Himalaya

que es cloruro de potasa.

 

Volverán los oscuros cocineros

mil chorradas proponer

pero aquel arroz a banda

caldosito y suculento

aquél ¡ay! no volverá.

 

18. Al estilo de Jorge Manrique

 Despierte el paladar dormido

avive el seso y despierte

recordando

cómo se cocinaba antes

cómo se disfrutaba entonces

saboreando

 

Cuán presto se come hoy

cómo, después de comido,

da el ardor

cómo, a nuestro parecer

cualquier guiso de antaño

fue mejor.

 

Nuestras vidas son ríos

que van a dar al bar

que es el beber.

Allí van los señoritos

derechos a se emborrachar

y consumir.

 

19. Al estilo del Marqués de Santillana

Cosa tan horrorosa

non vi en la nevera

como la dentadura

de la tía Rosa.

 

Díjele: señora

(por saber qué era)

¿qué diablo es eso?

¿por qué la congela?

 

Bien como enojada

dijo: No me busques gresca

que gusto sentirme

con la boca fresca.

 

20. Al estilo de Samaniego

CINCO NUECES AL DÍA (recomendación dietética en boga)

Subió un sujeto a un nogal

y cogiendo una nuez verde

en la cáscara la muerde

lo que le supo muy mal.

 

¿Cinco nueces, dice usted

que al día debo comer?

¡Pues si todas son como ésa

ya pueden poner la mesa

con pizza, fuagrás, cerveza

y un bocata de hamburguesa!

 

21. Al estilo de José de Espronceda

 CANCIÓN DEL TRAGÓN

Con dos jamones por banda

carne y queso a toda muela

no come bien sino engulle

en interminable festín.

 

Tragón con tino me llaman

por mi voracidad temido

si me invitan, es sabido

que a todo manjar pondré fin.

 

Que es mi tripa mi tesoro

que es mi dios el devorar

mi ley, el whisky y el cava

mi única pena, pagar.

la-grand-bouffe-review

Publicitat de la pel·lícula “La Grande Bouffe” de Marco Ferreri (1979)

JOCS FLORALS DE POESIA ALIMENTÀRIA. Part 3

Robert Xalabarder

El president Triptòfan

Sessió L  12 de desembre de 2005  (continuació)

 

9. NOMÉS FA 50 SESSIONS    Autor: Casseïna Kappa

Avui fa 50 Sessions que la Acadèmia es creara.

Era ahir però és com si fos ara.

En aquestes 50 sessions

hi ha hagut, o s’han sol.licitat, altres tantes dimissions

50 Presidents s’han succeït en el comandament

tots ells sota el nom de Robert, Triptòfan, el President.

50 presidents diferents han passat

i el mateix nom tots ells han usat?

El secret de tot això cal cercar.

En la dieta que en Triptòfan es fa procurar:

poc greix,

una mica de proteïna, però això sí, que no sigui de peix,

pocs hidrats de carboni complexos i fibres.

El seu metabolisme només requereix fulls de llibres

sucres, dolços i additius

sense limitació i només en funció dels seus efectes paliatius.

Li calen minerals en el seu metabolisme basal?

Sí, però només el sodi li és fonamental.

El sodi és l’element que, sense condicions,

L’ajuda a pensar i organitzar totes les funcions

a més, l’alcalí sodi, amb la seva personalitat lidera

i dona explicació planera

al perquè els sistemes acumulen experiència

amb l’ajut del Tom i Jerry teorema i de la seva ciència.

Ja per acabar

cal també citar

els altres elements que pel funcionament del triptofenat de sodi són essencials

complements:

L’alcohol pelargonílic, la casseïna kappa, i la lecitina

L’aigua, l’àcid làctic, l’àcid eicosapentaenoic i la teobromina

L’àcid glutàmic, el tocoferol, el lactil i l’hesperidina

L’esperit de vi, l’octanosanol, el silicium, la pirazina

i la cafeïna.

President Triptòfan, Secretari Sodi, Acadèmics, Companys

trobar-nos assíduament des de fa més de setze anys

ha estat una font inesgotable de saviesa, d’amistat i d’emocions.

Gràcies a tots per aquestes cinquanta sessions.

 

  1. RIPIOS A LA MUERTE (TRANSITORIA) DE APA   Autor: Àcid Làctic

En castellano escribo ya que esta es la lengua en que la escuela aprendí.

Tiempo habrás tenido, me diréis, de otras lenguas aprender a escribir.

¡Qué lejos los tiempos de la escuela estan!

y hoy es imprescindible el catalán

 

Cosa cierta es, pero también lo es el inglés.

Ni uno ni otro he logrado correctamente aprender

seguramente por mi corto entender

aunque largo tiempo a ello destiné.

Siendo el objetivo de estos ripios al APA y sus miembros loar

mis deficiencias no solo lingüísticas

sino sobre todo artísticas

estoy seguro que sus amables Señorías sabrán disculpar.

 

Gracias a todos por lo que de vosotros aprendí

y por lo mucho que con vosotros me reí.

Siendo, como es, la Academia un fenómeno sin par,

entre todos, una forma de mantenerla vamos a encontrar..

 

 

THE FLOWERING PENCIL (El florido pencil?)     Autor: Triptófano

Al estilo de Federico García Lorca

11. ROMANCE DEL DESPLAZAO publicat ja aquí:  [+] 

 

12 ROMANCE DEL MAL PESCADO

Verde que te quiero verde

verde endivia, verde acelga

el lucio bajo la mar

y la vaca en la montaña.

 

¡Y yo que la pesqué en la ría

creyendo que era una angula

pero era una lata vacía!

 

Me porté corno quien soy

como un ciudadano íntegro

la tiré de nuevo al agua

pues la lata no era mía.

Y no quise cabrearme

porque, sin disponer de licencia,

quise conseguir angulas

cuando pescaba en la ría.

 

Aquella noche comí

lo que quedaba en la alforja

ensalada sin tomate

y una croqueta fría.

 

Al estilo de Tomás de Iriarte

13.  EL BURRO FLAUTISTA (más adecuado: El turista burro)

Cerca de unos bosques

que hay en mi lugar

pasaba un turista

por casualidad.

 

Una seta en ellos

halló que, en el brozal,

se mostraba un poco

por casualidad.

 

Acercóse a cogerla

el dicho urbanita

y observó su aspecto

con curiosidad.

 

Oh! — dijo el sujeto —

qué bella y qué blanca

con este mantillo

que parece falda!

 

Se la llevó a casa,

la aliñó crudita

y al primer mordisco

actuó la Amanita.

 

Sin reglas botánicas

domingueros hay

que dejan el mundo

por CAUSALIDAD.

 

Corolario: Las setas se comen todas aunque, algunas, una sola vez.

Amanita muscaria

(finalitza a la propera entrada)

JOCS FLORALS DE POESIA ALIMENTÀRIA. Part 2.

Grande Covián

¡Qué grande, Covián! Del blog “Mi dieta me mata”

Sessió L. 12 de desembre de 2005

(continuació)

 

 

 

 

 

 

 

5. ANGUISH / ANGOIXA / ANGUSTIA                   Autor: Àcid glutàmic

 

To eat

To be or not to be

This is the question

 

Orgànics o genèrics

Salmonella o conservants

Ranci o antioxidants

Gris o cromàtic

Sucre o edulcorants

Funcionals o ranxo

kwashiorkor o gota

Grande Covián o Atkinson

Plaer o dieta

 

Vedella, intel.ligent o boja

Pollastre, gallejant o gripós

Espinacs, Popeye-virtuals o nitratats

Truita, espanyola o desestructurada

Mariscada, abisal o mercurial

Xup-xup, foc o microones

Cafè, copa i puro o trista longevitat

 

Habitante que vienes al mundo

Una de las dos ofertas ha de helarte el corazón

APA, ens en sortirem!

***********************************************

 

  1. POEMA DEL NO POETA                 Autor:      Hacdosó

Lloança a la inimitable Acadèmia de Principals Alimentaris.

Lloança al seu Magnific i Reverendíssim Sr. President.

Lloança al seu imprescindible i inesgotable Sr. Secretari.

Lloança als companys de l’Acadèmia i amics, sobre tot amics dels que he conegut la seva categoria no solament professional sinó humana.

La Poesia — junt amb la Música — sempre m’han omplert la vida.

Des dels clàssics fins els més propers de la meva sensibilitat, els francesos Artur Rimbaud, Charles Baudelaire, Paul Verlaine, Stéphane Mallarmé i fins i tot Paul Claudel (per què no?), i els catalans Joan Maragall, Josep Mª de Sagarra, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, i algun castellà del l’estil de “Nuestras vidas son ríos que van a parar… ” o “Juventud divino tesoro te vas para...”

Per què us dic tot això? Doncs perquè jo, ni en les edats més propícies, com ara la pubertat i l’adolescència, he pogut mai fer el més mínim intent de conjuminar un senzill rodolí.

És per això que he de demanar perdó per no haver complert amb l’exigència de versificació — que no recordo en quin Article dels nostres imaginats Estatuts és exposada i sol.licitar humilment clemència front les amenaces de “rexifles” i càstigs esgarrifosos que, si em fossin imposats, acceptaria sense rondinar massa.

Moltes gràcies.

*****************************************************************

 

  1. APA POESIA                                           Autor: Teobromina

 

Avui nit de Santa Llúcia

els Acadèmics, ara poetes

deixarem additius, nutrients i ingestes

i el nostre aliment seran les quartetes.

 

No parlarem del Decret, Reglament o Directiva

ni d’antioxidants, emulgents o edulcorants

fins i tampoc de colorants

Tot això pertany a una altra vida!!!

 

Oblidarem totalment les dioxines

les vaques boges, també l’acrilamida

l’ITX, l’EFSA, l’AESA, l’IDA

i només pensarem en pura poesia

 

Molt Il-lustres Acadèmics, perdoneu a “Teobromina

com sentiu, el meu punt fort no és la rima

jo, corn vosaltres, no sóc de “lletres”, sóc de “ciències”

però la il.lusió pot suplir la inexperiència

 

Acabaré desitjant-vos bon Nadal

que mengeu aliments bons, segurs i sans

amb sense, o pocs, contaminants

i el pollastre, si pot ser, del Prat, lliure de grip aviar.

**************************************************************************

 

  1. POESIA                        Autor:  Eicosapentaneoic

 

Uns experts van raonar

que per comprendre els aliments

una Acadèmia havien de crear.

Així cada un dels components

i en tot allò que pot ser fonamental

van debatre sobre el millor de cada ingredient.

 

És clara la importància de l’aliment

perquè l’home és una màquina

en combustió permanent.

I per donar una visió global

cada un dels Acadèmics va prendre

el nom d’un aliment principal.

 

I entre aquestes perspectives

cada cop més escaients

s’estudien vermut, truites i olives.

Organitzats pel President

un tema central de debat

els acadèmics en fan discerniment

 

Han passat els anys sense estralls

analitzant diversos aspectes

durant 50 sessions sense badalls

Avui l’excel.lentíssim President

proposa que l’última sigui

i tan sols queda dir AMÉN

 

(seguirà)

Pollastre del Prat

Pollastre de pota blava del Prat de Llobregat

JOCS FLORALS DE POESIA ALIMENTÀRIA. Part 1

Salmonella

Una bonica colònia de salmonella

Sessió L  12 de desembre de 2005

 

 

 

 

 

 

 

  1.  Un dinar de Nadal    Autor: Lactil

 

Era una negra nit abans de Nadal

a casa teníem tancat el portal

aleshores va arribar el gall del Penedès

seguit dels canelons i unes mongetes casolanes.

 

En arribar aquestes viandes

mal cuites per la pressa, entrarem a casa

clostridis, cocos, bacillus

 

Aviat el gall d’indi

ballava la “samba” amb la salmonella

els canelons, “salsa” amb el perfringens

i les mongetes es movien amb el “rock” del clostridi.

 

Acabat el sopar i fent una copa

malament els comensals es trobaren.

 

Què pot ser, va dir el cuiner

no ho sé, el biòleg digué

però si demà més bé ens trobem

als perfringens la culpa li donarem

 

Però si febre i vòmits tenim

salmonella pot ésser, i

si veieu doble i respireu amb dificultat

del botulinum no us heu escapat

 

Així recordeu amics meus

quan el dinar de Nadal prepareu

malgrat “kioto” la energia no estalvieu

i tot ben fet ho cuineu.

*********************************************

 

2.  Rodolins           Autor: Alcohol Pelargonílic

Els aliments funcionals

curen tots els mals

Una bona dosi d’antioxidant

allarga la vida de la gent gran

Amb una bona quantitat de fibra

tota la panxa vibra

 

Prengui iogurt amb fitosterol

i li baixarà el colesterol

Encara que prengui “tonalin

no és segur que estigui més prim

A més de moderar el menjar i beure

per estar sa cal passar-se la vida sense seure

*********************************************

 

3.  Cena, despedida y cierre        Autor: Cafeïna

El que a buen árbol se arrima

buenos higos le caerán de arriba.

(proverbio malakí)

 

La apuesta fue

porque un dia:

dije a la APA entera

que nadie haría su condumio

como era la comida mía.

 

Quiero vivir sano

como me he propuesto

y por eso,

sigo mi plan, querido hermano.

 

Para ver si lo consigo

desayuno cereales, café con leche desnatada

una fruta y vaso de agua a media mañana

que hay que beber un litro, aún sin ganas.

 

Otra cosa es la comida

legumbres variadas y proteínas

más toda la huerta murciana

con buen aceite de oliva regada

y otro vaso de agua

un postre, sin dulces ni alfajores,

vamos, un latazo para perder los colores.

 

La cena, más bien liviana y paseada

un jurel, cuajada con miel y tisana

ni “chuches” ni polvorones, lectura y a la cama

mas sin olvidar el vaso de agua.

 

Todos sabemos que de grandes cenas

están las sepulturas llenas.

 

MORALEJA

Si quieres seguir la moda actual

y tener una silueta genial

del 36 para abajo….

debes comer sano

Mucho agua, poca dulce

y, al body, horas de gimnasio.

******************************************************

 

4.  Aliments, energia, espai i temps     Autor:   Sodi

.Aliments-matèria és realitat natural

ja que tota criatura

en un acte irracional

percep la textura

les sensacions del color

del sabor i del olor.

 

Però quan intervé la raó

els aliments son ja una especulació

que a l’APA en fem una diversió

respectant la ciència formal

aplicant el pensament lateral.

 

La matèria alimentosa

es transforma en energia vital

però si el canvi no és com cal

resulta que la persona és molt grossa.

Els dietistes ho mesuren amb petites i grans calories

els nutròlegs valoren els sucres, els greixos i les proteïnes

els científics primmirats parlen de polifenols i histamines

pels ecologistes tot està contaminat

i el legislador està preocupat

per algun perill o risc que ja ha passat.

 

Cada dia en sabem

més del que cuinem

i menys del que mengem.

 

El meu discurs d’ingrés

a la tercera Sessió

ens demostra amb escreix

que els aliments porten informació.

 

Més tard vaig dedicar-me

a la defensa dels aliments

feta amb els procediments

que a l’APA solem practicar-ne.

 

I ara en la Sessió cinquantena

vull senyalar que els aliments

tenen qualitats d’un altra mena

corn són l’espai i el temps.

 

Matèria, espai i temps són quelcom racional

resultat d’observar la realitat

i aplicar la traçabilitat

amb el sistema mètric decimal.

 

Hi ha un altre espai alimentari de tipus virtual

que no es correspon amb allò racional

sinó que és el resultat dels estímuls sensorials

que ens porta més enllà de l’espai real.

 

En èpoques no llunyanes que tots recordem

menjàvem d’allò que era del temps i si plovia

però amb l’ajut de la ciència i tecnologia

ara mengem el que volem i quan volem.

Corol.lari:

Dels aliments que la natura proporciona en un determinat lloc i temps

la ciència ens permet menjar-los a qualsevol lloc i temps.

(seguirà)

Garfield-O-Filme-cena-do-filme

Un sopar massa abundant, Garfield !