HISTÒRIA DEL PA AMB TOMÀQUET

 

XXV Sessió extraordinària, Fonda Europa de Granollers 1 de juliol de 1997

Sessió dedicada al PA AMB TOMÀQUET (2)

Ponència del President Triptòfan

De bell antuvi, la confirmació (amb bufa bisbal inclosa): el pa amb tomàquet és català.

La bufa o bolet mereix ser correctivament aplicada a aquells que encara creuen càndidament que, fins que no va arribar el tomàquet d’Amèrica en el segle XVI, no es va poder preparar aquesta menja sublim.

Hem d’anar molt més enrere enla Història, just al principi. El nom de tomàquet en alemany ja ens dóna una pista: Paradeisapfel (poma del Paradís). Sí, certament el tomàquet lluïa al bell mig del Paradís i fou la temptació dels nostres primers pares que, per cert, ja parlaven català. Fixeu-vos que van ésser ells quins van donar nom al Déu fins aleshores innominat quan, espaordits pel que acabaven de fer, sentint la remor com un tro que s’acostava, s’alertaren ja ve, ja ve!… I ja ho crec que va venir i, tot enfurismat, els condemnà: Menjareu el pa amb el suc del tomàquet!

Després, els copistes van canviar-ho per allò de el sudor de tu frente que, si bé era una bestiesa perquè pa amb suor és una guarrinada, no van tenir més remei que canviar-ho atès que allò del tomàquet no semblava un càstig i, del que es tractava, era de fastiguejar al pecador. Un xic més tard, es va tornar a modificar la frase: Comerás el pan con el sudor del de enfrente. I, fins ara, funciona.

El Pantòmator

El Pantòmator

D’aquestes mencions al tomàquet i les corresponents adulteracions dels textos clàssics n’hi ha un munt. En un altre idioma, l’italià, s’anomena Pomodoro (poma d’or), un altre indicihistoria-patomaquet-1 de la confusió amb la poma del Paradís i, d’ací a deduir que en el Jardí de les Hespèrides hi havia tomaqueres en comptes de pomes d’or, no hi ha més que una sinapsi. Més encara: Noé, després de suportar el diluvi d’improperis de la seva dona, que es va passar botzinant 40 dies i 40 nits amb aquest any m’havies promès que aniríem a la muntanya, així que va desembarcar, va plantar una vinya i una tomaquera i es van poder prendre el primer Bloody Mary.  El plat de llenties que va costar-li la primogenitura a Esaú no va ésser tal, sinó una temptadora llesca de pa amb tomàquet.

Tot això i, presumiblement, moltes altres dades es perderen en ésser mutilats, esporgats i reescrits els textos de les Sagrades Escriptures per raons térboles i interessades. Solament en un Evangeli Apòcrif que ha escapat d’aquesta purificació, se cita encara la multiplicació dels pans amb tomàquet en comptes de la de pans i peixos, absurda i eixelebrada atès que ningú, mai, en cap cultura, ha tingut com a aliment habitual el pa amb peix. Per què, doncs, els peixos? Pura propaganda electoral dels Apòstols, pescadors tots ells.

En aquells temps, el pa amb tomàquet era un desfici. A la Roma clàssica, mentre el poble es divertia al circ amb el punyent espectacle dels pobres lleons foragitats pels ferotges cristians, demanava panem, tomatem et circenses. El poble, tots els pobles (recordem que el nom en llatí és Licopersicum o sía de Persia) el consumien amb tal voracitat, amb tal delit, que pràcticament desaparegué dels mercats i això explica la seva retrobada en el segle icsví, provinent de l’imperi dels Maies pels qui el mot tomatl volia dir forat al mitjó i, per tant, el menyspreaven.

Però anem a la pesquisa semàntica. Tota investigació històrica ha de recolzar-se en saber o, al menys, sospitar d’on vénen les paraules que defineixen les coses. En aquest cas, és obligat dividir l’atenció entre ambdós components, pa i tomàquet que, matxembrats en felicíssimes noces, produeixen l’ens únic i indissociable que ens ocupa. Certament, unes tauletes mesopotàmiques del segle vint-i-tants a.C. (abans dels crits), de les que aquí us mostro un facsímil, semblen descriure’l, però la traducció de l’accadi tardà de la segona línia: pa – unto- mato canvia radicalment si no llegim cap per avall: torna – casa – nadal. Inqüestionablement és a Grècia on trobem el desllorigador: pan – pabntoç = tot, tots i mathoç= do, obsequi. En conjunt: pantomathoç = el do total, ecumènic.

Els filòsofs presocràtics han passat a la Història per afirmar allò de tot està en … el foc, l’aigua, la terra, l’aire. Quan es van acabar els elements, es van acabar els presocràtics. Es cohistoria-patomaquet-3neix ben poc dels filòsofs pretomàtics, doncs un reguitzell d’envejosos i dogmàtics van convertir els seus pergamins en il·legibles palimpsests però se’ls considera precursors de la Tomàtica.

 

Tomàs d’Aquino, en la seva extensa obra Summa, Resta, Multiplicatio et Divisione Teològica (de la que, malauradament, només conservem la primera part) desenvolupa tota la Pantomatologia que influeix poderosament en les Arts Majors, com per exemple en els murals romànics amb la figura del

Relíquia de San Pantomacio de Illescas

Relíquia de San Pantomacio de Illescas

Pantomàtor (vegeu-ne una còpia sobre paper de calcar), les Arts Menors, com foren les arts endevinatòries, la Pantomància, basada en esclafar un tomàquet sobre una llesc

a de pa, interpretant-ne les taques i, inclús, en Medicina, la pantomatosi i la pantomatitis, que descrivien els símptomes crònics o aguts, d’una aparença prima i eixuta però amb un color de la pell d’allò més xiroia. Les Verges amb el Nen eren el símbol ben palès de la veneració al pa amb tomàquet (vegeu, per exemple, la Virgen de la Merienda, de Panicosa). Fins i tot va donar un Sant: Pantomaci o Pantomacio de Illescas, màrtir. El van estomacar i després el van fer a llesques (reproducció adjunta, amb permís del Bisbat). Existeix una relíquia del Beneit (sense dièresi) miraculosa: cada any, el dia del seu aniversari, s’estova.

Però, qui pot atribuir-se la glòria de la perpetuació del pa amb tomàquet? Amb tota evidència, un català si bé alguns forans han volgut arrimar la baya a su rebanada propugnant, per exemple, que el gaspatxo n’és una forma primigènia i magmàtica. El cert és que, a l’any 987, Guifré el Pilós, malferit en el seu jaç, volgué deixar-nos el seu testament polític en forma de senyera i, agafant un tomàquet madur, el fregà sobre una gran llesca de pa groguenc. Defallí o se li va acabar el suc del tomàquet quan portava fetes quatre ratlles; si no, ara tindríem una senyera amb dotze o tretze bandes vermelles.

Dilectíssims lectors: aquesta demostració de la catalanitat del pa amb tomàquet ve a confegir-se a la que, en el seu dia, férem del tortell. No defalliré a continuar la tasca investigadora que porti a la evidència nítida i incontestable de la catalanitat de tots els productes alimenticis, alimentosos, alimentaris, alimentencs i alimentoncis. Han de caure estrafolàries denominacions, com la truita francesa, l’amanideta russa i fins la paella de la Catalunya-Sud, recuperant la seva pròpia identitat i ajudant-nos a eixamplar la, un xic esquifida, dieta mediterrània, i portar-la a la seva més adient denominació: la dieta catalana.historia-patomaquet-4

I+D DEL PA AMB TOMÀQUET

Teoria i pràctica del pa amb tomàquet, de Leopoldo Pomés Fes clic per ampliar

Teoria i pràctica del pa amb tomàquet, de Leopoldo Pomés

 

 

XXV Sessió extraordinària, Fonda Europa de Granollers 1 de juliol de 1997

Sessió dedicada al PA AMB TOMÀQUET

Ponència de l’Acadèmic Eicosapentanoic

 Il·lustríssim i indimissionat Sr. President, Il·lustríssims i Il·lustríssimes Acadèmics/ques

Els voldria presentar el següent informe, tot i esperant que amb la seva docta opinió sobre els temes alimentaris, permetin d’aplicar-ne el resultat per tal de deixar un millor món als qui ens succeeixin. Aquest estudi consta de les següents parts: definició de l’objectiu, descripció de l’abast, enumeració de les línies d’investigació, discriminació de les alternatives amb menys probabilitats, viabilitat de la resta de possibilitats i, finalment, conclusió de l’alternativa més viable.

Objectiu

Definir cóm serà el futur aliment que respon a la definició de PA AMB TOMÀQUET

Abast

Quedaran incloses dins el present estudi totes les possibles variants que la pròpia capacitat humana ens permet d’imaginar, des del clàssic que encara perdura en els nostres dies, fins a noves versions que es poden obtenir si es fan servir ingredients que avui tenim al nostre abast, o com a resultat de les aplicacions de l’enginyeria genètica o del canvi del procés d’elaboració o del tipus de conservació.

Línies d’investigació

Les línies d’investigació obertes han seguit tres directrius bàsiques: les variants dels components, dels mètodes de preparació i de la tecnologia.

La llarga llista d’alternatives és resultat de no voler eliminar cap possibilitat per prejudicis que poguessin distorsionar l’objectiu primar de la prospectiva aplicada.

Variants dels components, partint sempre del component clàssic:

  • Tipus de base: pa de pagès.
    • Variants: Baguette, Xapata, Motlle, Viena, Biscottes, barretes torrades, pans amb components personalitzadors (sobrassada, ceba, oli, etc.), coca, pizza, etc.
  • Tipus de tomàquet: Híbrid
    • Variants de tomàquet: Canari, Montserrat, de pometa, xino, etc.
    • Variants d’altres humitejadors: figa, alvocat, fresons, kiwis, pomelo, pinya, síndria, etc.
  • Grau de maduració. Madur
    • Variants: verd, mig i mig, lleugerament rosat, passat, etc.
  • D’oli: oliva amb una certa acidesa i molt gust
    • Variants. Oli de girasol, soja, nabina (colza), blat de moro, etc.
  • De sal: marina
    • Variants: sal de mina, iodada, fluorada, de magnesi, etc.

Mètodes de preparació

Preparació: Pa tallat amb un ganivet esmolat, en llesques de gruix variable i amb la possibilitat d’ésser torrat, sobre el qual es refrega per una cara o les dues un tomàquet tallat per la meitat, seguint el pla equatorial, fins que el pa aconsegueixi el color i humitat desitjats, s’empolsega amb sal i s’amaneix amb oli per millorar la seva palatabilitat.

  • Variants del llescat de la base: considerant que la forma del component tradicional (pa de pagès) té un llescat força limitat, s’utilitza la barra com a suport descriptiu de les possibles alternatives.
    • Situant la barra damunt dels tres eixos espacials, els talls es poden realitzar seguint:
    • La perpendicular a l’eix longitudinal (llesca clàssica)
    • La diagonal a l’eix longitudinal, amb tres vessants:
    • Incloent l’eix vertical
    • Incloent l’eix transversal
    • Sense incloure’n cap dels dos
    • La paral·lela a l’eix longitudinal (forma d’entrepà)
  • Variants d’eines: ganivet de serra, talladora de disc, serra, serra mecànica, cúter, navalla suïssa, destral, espasa, tisores, etc.
  • Variants del sistema de preparació:
    • Ratllar el tomàquet directament sobre la llesca de pa.
    • Ratllar el tomàquet en un pot o moldre’l amb una batedora i distribuir-lo amb una cullera sobre la llesca de pa.
    • Ratllar el tomàquet en un pot o moldre’l amb una batedora, amanir-lo amb la sal i l’oli, i distribuir-lo amb una cullera sobre la llesca de pa.
    • Fer servir tomàquet natural en llauna o de conserva casolana.
    • Fer servir tomàquet fregit en llauna.

Tecnologia:

  • Tecnologia genètica:
    • Per combinació parcial de gens dels diferents elements:
  1. a) Blat + tomaquera
  2. b) Tomaquera + olivera
  3. c) Blat + olivera
  4. d) Blat + tomaquera + olivera
  • Tecnologia agrícola:
    • A partir d’empelts: s’ha de seguir la combinació de les plantes considerant la seva evolució i les característiques morfològiques tant de la planta com del fruit.
  • Tecnologia de conservació:
    • Deshidratació
    • Buit
    • Criogènic
    • Compressió i absorció
    • Hl-TECH
    • Ingredients microencapsulats

Discriminació

Se sotmeten a consideració tan sols aquelles alternatives que respecten el concepte bàsic del producte en estudi. Així queden excloses:

  • Les variants de pa que tenen gustos personalitzats.
  • Els humitejadors que no siguin el tomàquet.
  • Considerant l’actual nivell de coneixements de biotecnologia, el possible resultat obtingut per combinació de gens.

Els empelts de planta amb una diferenciació morfològica tan accentuada, a causa de la impossibilitat d’injectar una olivera damunt una feble tija de blat o una dèbil tomaquera. L’alternativa que representa la injecció d’una tomaquera damunt una olivera també s’exclouria per la probabilitat de que s’obtingués com a fruit resultant un tomàquet amb un pinyol de la grandària del de l’oliva, o una oliva incapaç de fer oli, com el tomàquet.

Viabilitat

Referit als components

L’ús d’elements tradicionals complementats per millorar les seves propietats nutricionals, mantenint les característiques organolèptiques, com l’oli d’oliva combinat amb altres olis rics en àcids grassos essencials o sals amb oligoelements específics.

Referit als mètodes de preparació

Tan sols es considera escaient el mètode tradicional de preparació. Es considera que la resta de mètodes utilitzats poden resultar més còmodes i eficaços però no respecten l’esperit del producte en estudi i, per tant, desaconsellem que siguin els que perdurin en un futur.

Referit a la tecnologia

La conservació en un envàs opac i buit. Així obtenim un producte sec dins un ambient al qual s’hi ha extret tot l’oxigen. La no presència d’elements envellidors garanteix la seva conservabilitat i fa possible la distribució del producte a gran escala, permetent que totes les cultures amb un nivell de desenvolupament suficient puguin incrementar-lo amb l’aport que la nostra cultura transmet amb aquest aliment, sense cap impediment discriminatori o perjudici racista. El camí que tecnològicament té més futur és el que denominem expansiu, el qual consisteix en elaborar un producte amb l’aspecte d’una làmina que contingui, microencapsulats, tots els elements que permetran que s’humitegi, s’infli i s’aromatitzi fins aconseguir la dimensió i textura pròpies.

Conclusió

Proposta més viable

Després d’analitzar totes les alternatives proposades, considerem que la més viable és l’obtinguda pel procés EXPANSIU.

Desenvolupament:

Buscar cobertures per encapsular l’aigua, el gas expansiu i els aromatitzants, que desembocallant-los individualitzadament i de forma progressiva per radiacions específiques que els alliberin, donin personalitat al producte final. Així l’aigua tornarà l’elasticitat adequada, el gas reinflarà el producte fins deixar-lo a la dimensió original que s’havia aconseguit amb la cocció del pa, i els aromatitzants li completaran les restants qualitats. D’aquesta manera el producte obtingut tindrà totes les propietats organolèptiques del que elaborem de forma artesanal actualment.

Com a cloenda final, demanaríem que els royalties que resultin del desenvolupament d’aquesta patent vagin directament al fons de l’APA.

pa-amb-tomaquet-foto

 

DISCURS D’INVESTIDURA D’EPA

Escut d'Eicosapentaneoic (EPA). Fes clic per ampliar.

Escut d’Eicosapentaneoic (EPA). Fes clic per ampliar.

Sessió XI. 6 d’octubre de 1992

Sr President, Sres. Acadèmiques i Srs. Acadèmics i catecúmens.

En el dia d’avui voldria presentar-me amb els fets de la meva vida fins avui i el perquè de la personalitat em la que els proposo que m’acceptin com nou membre d’aquesta Acadèmia de Principals Alimentaris (APA) amb la intenció de que entre els components dels aliments, es doni la deguda importància a un grup d’ingredients que per part dels consumidors estan temuts, castigats, perseguits, i menystinguts, que son els greixos.

Quan estava decidint quins estudis fer, em vaig inclinar per la electrònica anant a treballar a una empresa que fabricava televisors. Allò no em va convèncer. Després vaig inclinar-me per la química entrant a la fàbrica líder de colorants, per, finalment, un llunyà 1967 vaig començar a formar part del món alimentari a una empresa que dins de la seva gamma de productes fabricava matèries grasses, olis, greixos i margarines, t animals com vegetals, per utilització a la indústria alimentària, i dins d’aquest àrea vaig estar 43 anys amb l’oli entre les mans, i intervenint en tot el seu circuit des de l’origen fins arribar al consumidor final.

A partir d’aquí es quan, buscant quina personalitat podria tenir dins del APA, vaig escollir l’Àcid Eicosa Pentaenoic (Eicosa Penta Eoic Acid – EPA), i per tant vaig a defensar el perquè d’aquesta identitat.

La manera com els aliments ens captiven va des dels anuncis d’OFERTA pel preu, l’embalatge pel seu aspecte, mida, colors, etc., i si ho mirem amb més detall on ens porta la nostra deformació professional és a llegir les llistes d’ingredients i/o la informació nutricional.

El objectiu de la alimentació és donar energia al cos i aportar els components que per no poder-los produir és imprescindible ingerir-los.

A la llista d’ingredients els detallen en ordre decreixent i la composició nutricional comença pel contingut en una dosis o per 100 g de greix (g), proteïna (g), carbohidrats (g), aigua (g), fibra (g), sodi (mEq), potassi (mEq), calci (g), ferro (mg), vitamina A (mg Ret Eq), vitamina B12 (mg) i vitamina B1 (mg.). A mes d’aquest detall també es pot incloure el tipus d’àcids grassos, saturats, monoinsaturats o poliinsaturats. Posar els greixos en primer lloc es degut al seu contingut calòric de cada element, que en el cas dels greixos és de 9 kcal/g, mentre que per a la resta d’ingredients és de 4 kcal/g..

Hi ha molts estudis que pretenen definir quins aliments i/o ingredients ajuden a millorar el rendiment intel·lectual. Dels molts nutrients implicats en les funcions cerebrals convé destacar, per la seva rellevància, els àcids grassos omega-3, el fòsfor, el ferro, el zinc, el iode i la vitamina B12,  i el cafè.

Sent tots importants, destaquen els omega -3, la vitamina B12 i alguns minerals. Un criteri significatiu és la deficiència de vitamina B12, freqüent en majors de 50 anys o en vegetarians, que pot estar implicada en un deteriorament de les funcions cognitives; a més la baixa ingesta de iode també pot alterar la capacitat de treball mental i per suplir-ho es pot compensar prenent sal iodada de forma habitual. Amb menys d’una culleradeta de sal iodada (2,5 grams) es cobreixen les recomanacions d’ingesta de iode d’un adult (uns 150 micrograms de iode). L’anèmia per falta de ferro, o anèmia ferropénica, finalment, causa problemes de concentració; la suplementació amb ferro ha de quedar en mans del metge. Si hi ha un mite dietètic estès pel que fa a la nutrició i el seu paper en les capacitats cerebrals és el que implica el fòsfor, però que el fòsfor participi en els senyals nerviosos (la qual cosa és certa) no permet anomenar-lo “l’aliment del cervell”. Altres aliments que tenen la seva aurèola al món de l’alimentació tant si són reals con mítics són: Oli de germen de blat, àcid gamma-aminobutíric, àcid gamma-linoleic, àcid linoleic (omega-6), begudes energètiques amb carbohidrats, coenzim Q10 (ubiquinona), creatina, fenilalanina, fosfaditilserina, fosfatidilturó, germen de blat, glutamina, inositol, lecitina, llevat de cervesa, lli o els seus àcids grassos essencials, L-teanina (“teanina”), L-triptòfan (“triptòfan”), magnesi, manganès, multivitamínics, proteïnes làcties, quercetina, taurina, tirosina, vitamina B2, 2-dimetilaminoetanol hidrogen tartrat i tants d’altres.

Malgrat les afirmacions que es fan, segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), cap de les substàncies o complements ajuden a l’aprenentatge o al raonament, millora la capacitat de concentració o d’atenció, aporten equilibri emocional o serenitat, disminueixen l’estrès mental, contribueixen a la relaxació o el benestar mental, incrementen el rendiment escolar, fomenten l’agilitat o la “energia” mental, aporten un major estat d’alerta, estimulen la memòria, indueixen una sensació de benestar emocional, milloren la capacitat de treball mental, produeixen una “vitalitat mental”, disminueixen el temps de reacció, eleven l’estat d’alerta o incrementen el “desenvolupament mental i cognitiu”:

Com recomanació generals està la que ens porta a limitar els hidrats de carboni refinats en el nostre consum diari, ja que són el veritable perill en el control d’una dieta, i no tant els greixos com sempre hem pensat, sempre i quan la ingesta no superi en calories el 30%. A més els greixos monoinsaturats com els poliinsaturats són imprescindibles per a la nostra dieta. Els únics que hem d’evitar són els trans i els excessos dels saturats.

D’entre els suplements dietètics més utilitzats i més “de moda” destaquen els que contenen àcids grassos omega-3. Son el “producte natural” més utilitzat per la població tant adulta com infantil.

Un tipus d’àcid gras omega-3 abundant en el cervell es el denominat Àcid Docosahexaenoic (conegut a la intimitat com DHA), que contribueix al manteniment de les funcions cerebrals. D’aquí que sorgeixin hipòtesis que proposen que a més ingesta de DHA, major rendiment cerebral. No obstant això, els estudis en humans disponibles no mostren beneficis clars al respecte. Segons la EFSA, el fet que el sigui DHA necessari per a la correcta funció de les neurones no equival a dir que “a més, millor”.

Hi ha un altre “famós” àcid gras omega-3 denominat Àcid Eicosapentaenoic (EPA). L’EFSA és clara al respecte, no s’ha demostrat que: doni suport a la capacitat de concentració, millori la capacitat d’aprenentatge, ajudi a calmar-se ni millori l’atenció. En suma, malgrat que els àcids grassos omega-3 contribueixen a la construcció d’estructures del cervell, només la seva deficiència alterarà el rendiment intel·lectual. Ergo això defineix el lema “IMPRESCINDIBILIS, NON MAJORIBUS”, que està escrit sobre l’escut en un papir que té els extrems enrotllats.

Hi ha una historia que explica que un home volia comprar un lloro, i va anar a una botiga d’animals.

Al entrar es dirigeix al dependent i li expressa el seu desig.

El dependent li diu:

Cap problema, en tenim una gran varietat i segur que en trobem un que li agradi. Aquí tenim aquests que encara no els hi hem descobert cap habilitat especial i valen 100 €.

Aquí pot veure aquests que gaudeixen d’alguna especialitat, per exemple el primer parla i tradueix immediatament de l’anglès al català i a la inversa, val 500 €. Un altre que canta òpera i té un extens repertori en alemany i italià, val 600€. El tercer és entès en futbol i assessora a omplir travesses amb un bon nivell d’encerts i val 800 €, i per últim el del racó que val 1.500 €.

A la que el client pregunta:

I per què aquest és tan car. Què fa?

El dependent respon:

No ho sabem, però tots els altres li diuen “jefe”.

Així s’entén el per què  de la selecció del EPA, encara no es coneix que fa, però quan no hi és tot va menys bé!

L’escut és de forma definida com ibèrica o flamenca, que vol dir quadrat amb una punta al centre de la base, i l’espai intern és de fons blanc amb una bordura canyella; la distribució és entre 16 casernes sense límits amb l’esquema d’un triglicèrid a cada una, i ocupant tot l’espai central hi ha un EPA rampant en diagonal que ocupa des de la caserna 3, a la 7, a la 10 i acabant a la 9. El papir amb el lema escrit “IMPRESCINDIBILIS, NON MAJORIBUS” està situat a l’extrem de la vora superior de la caserna 4 i el racó de la part superior-dreta.

Firmat: ASM.  En el futur, si m’ho concedeixen, Àcid Eicosapentaenoic.

Àlies EPA, per als amics.

 

Àcid eicosapentaneoic (EPA)

Àcid eicosapentaneoic (EPA)

APROXIMACIÓN CAUTELOSA AL ESTUDIO DEL TORTELL

XIV Sessió,  6 d’octubre de 1993.  Autor: Triptòfan

EXORDIO

EI Tortell es exclusivament catalá. Si bé avui no sembla tenir massa influència, estem segurs que, durant segles, ha impregnat pregonament Catalunya, deixant per tot arreu la seva empremta de símbol.

Toponímics, escampats arreu del nostre País, com Tortellà, Palau-tortell, Sant Feliu de Tortellat, Castelltortell, Sant Julià de Vilatorteil, Ulldetortell, Tortellà de Montgrí… i fins Tortosa (l’antiga Tortellosa) formen com el cercle de la nostra dansa, la sardana, obligadament inspirada en el Tortell.

Havíem, fins i tot, sacralitzat el Tortell: Les imatges de tots els nostres Sants i Beats portaven un Tortell rere eI cap com a símbol de resurrecció i eternitat. Dissortadament, avui l’hem simplificat en forma de senzill cércol de filferro (figura 1)

Figura 1

Figura 1

El costumari catalá, les tradicions més nostrades, anaven xopes de Tortell. Malauradament, però, han anat minvant, ofegades per modernismes y nyigo-nyagos. Així i tot, no fa gaires anys encara, els nostres menuts quedaven embadalits el dia de Corpus, als claustres de la Catedral, davant de la xiroia tradició del “Tortell com balla“. Dificultats tècniques (doncs es necessitava un Tortell nou cada quart d’hora), van portar a canviar-lo per una closca d’ou; hem estalviat diners però n’hem perdut el sentit alliçonador.

He intitulat aquesta lliçó “Aproximación cautelosa…” doncs, estic segur, provocará virulentes reaccions de tot tipus. I he preferit desenvolupar-la en castellá doncs això em permet de posar la distància i la perspectiva necessàries en tot estudi objectiu com ha d’ésser qualsevol estudi científic. Seguir en català, sentint tan arreladament l’estima pel Tortell, podria portar a tenyir d’apassionament arrauxat i fins de desfici allò que han d’ésser paraules assenyades.

 

DESCRIPTIVA

El Tortell es un ente dotado de unas características todavía muy imperfectamente conocidas. Para empezar, aun no se ha podido determinar si el Tortell pertenece al reino animal, vegetal o mineral. Parece, más bien, un híbrido pues tiene elementos característicos de los tres reinos. Hasta ahora, el Tortell se ha resistido a todo intento de análisis. La cromatografía en capa fina no ha logrado establecer un Rf valido pues el Tortell (sea del tipo que sea) no es arrastrado más allá de la línea de partida aun cuando utilicemos grandes volúmenes de eluyente; es más, si dicha elución se prolonga, se observa una degradación y una destrucción progresivas sin neta distinción de sus componentes.

Por RMN (Resonancia Mimética Nuclear) se obtienen unos gráficos incomparables; incomparables, en ambos sentidos de la palabra: por una parte, bellísimos pero, por otra, de imposible identificación (figura 2). Y si lo sometemos a espectrofotometría de llama (figura 3), los resultados son todavía peores pues el Tortell se tuesta antes de poder leer valores.

Hay, pues, que perseverar en este campo.

Figura 2. Fes clic per ampliar

Figura 2. Fes clic per ampliar

Figura 3. Fes clic per ampliar

Figura 3. Fes clic per ampliar

Es típico del hombre clasificar antes que conocer. No nos sorprende, pues, que ya exista una clasificación o taxonomía del Tortell aunque es prudente tenerla por provisional en espera de lo que nos revele su análisis completo.

ORDEN: Tórtidos. Agrupa a todos aquelios entes comestibles que se presentan torcidos, ya sea de forma natural (los plátanos) o como consecuencia de su preparación y/o purificación.

CLASE: Oculatus. Son los Tórtidos que presentan agujeros en su cuerpo o masa. Topológicamente, se subclasifican en Monooculatus, Bioculatus…. Plurioculatus. El Tortell se adscribe a la primera subclase.

FAMILIA: Tortellidae. Monooculatus, con dos subfamilias: circularis y ellipsoidae.

ESPECIE: Se han identificado y descrito ya numerosas especies: Tortellus comunis, T.comunis, variedad dominicalis, T.officinalis, T.conventualis (se recolecta en conventos y monasterios), Tortellus navidans (aparece en las proximidades de Navidad), T.humilis, etc, etc.

Otras especies, més evolucionadas, son el Tortellus sacharatus, que presenta una fina membrana de azúcar, el Tortellus ex-ovo ornatus, con incrustaciones de huevos duros y el muy apreciado Macrotortellus Rex, fácilmente identificable por su espectacular ornato de fruta confitada y por una inclusión que puede consistir en un haba o en una pieza de cerámica.

El haba fue siempre la inclusión tradicional pero, dado que en algunos especímenes longevos, esta haba Ilegaba a germinar dando lugar a una especie de bonsai de mata de habas, modernamente se ha substituido por una pequeña pieza de cerámica dura, con el visto bueno del Gremio de Dentistas.

Algunos tipos son de dudosa clasificación, como el Tortellus carbo, negro y friable, que es una especie en discusión pues se cree que es una simple metamorfosis del comunis tras ser sometido a altas temperaturas. Otros, como el Tortellus horridus, dotado de colmillos, son producto de mutaciones y, otros, lisa y llanamente fraudes y pretensiones de engaño. Son los falsos-Tortell, tortellots o tortelloncios. Consumidores poco avisados pueden ver sorprendida su buena fe y candidez por desaprensivos que presentan imitaciones y falsificaciones de auténticos Tortell, movidos por el ansia de un fácil lucro (figura 4).

Figura 4

Figura 4

Veamos pues los criterios en que debemos basar la identificación del Tortell.  Un Tortell adulto, entero y sano presenta una forma circular con un agujero central. Distinguiremos las siguientes partes (figura 5):

Figura 5

Figura 5

a) Corteza o superficie, generalmente parda aunque en Tortell viejos puede ser verdosa por formación de moho.

b) Mesomasa, generalmente homogénea aunque en los Fulfílidos se distinguen zonas anisótropas, anatadas, acremadas, acabellodeangeladas, etc.

c) Agujero, óculo u ocelo, que conviene no confundir con simples vacuolas, producidas por defectos de la mesomasa o por la agresión de depredadores.

Lo curioso es que, teniendo las especies un genotipo muy distinto, el fenotipo es muy similar para todos los Tortell: en general es plano-convexo, sin cilios, flagelos o ambulacros que le permitan movilidad (ni tactismos ni tropismos). Como he dicho, por lo común es de baja estatura aunque en alguna especie singular presenta mayor altura y entonces cabe distinguir pedestal, fuste, arquitrabe y cornisa. Dado que el Tortell puede presentar anamorfosis, esto es, que tiene aspecto distinto si se observa plano o puesto de lado (figura 6):

Figura 6

Figura 6

Para distinguir nítidamente su morfología natural, el observador debe situarse ortogonalmente y a una distancia no inferior a los 10 cm pues, a mayor proximidad, se corre el riesgo de ver solamente el agujero, con el consiguiente riesgo de errónea calificación.

El tamaño es muy variable, así como la relación óculo/mesomasa. Sin embargo, a efectos legales, no se admite como Tortell genuino el que no presente un ratio r/R = 1,6 (siendo r el radio del óculo y R el radio de la especie entera). Los individuos con R inferior a 5 cm pertenecen a la familia de los Rosquíllídos.

Lo que sí es imprescindible es que el óculo está situado centralmente y de forma regular. Un óculo desplazado indica fraude. A guisa de ejemplo, vean la burda imitación de un auténtico Tortell (FIGURA A). A primera vista parece que cumple todas las condiciones exigibles pero, una más atenta observación, revelará que la mesomasa presenta una morfología netamente espiraloide y que, además, carece de corteza interior. Se trata pues de una simple ensaimada troquelada.

En honor a la Ciencia, a la que me debo, cabe hacer una digresión en este punto. Algunos autores afirman que el Tortell puede ser biológicamente activo y con capacidad de reproducción. En recientes excavaciones efectuadas en arcaicas pastelerías se han encontrado ejemplares como el de la (FIGURA B) que indicaría que este Tortell se fosilizó en plena fase de mitosis o, alternativamente, que eran dos Tortell jóvenes en fase de apareamiento. Esta misma Escuela explica el desplazamiento del óculo (FIGURA C) como una progresión de su metamorfosis, dando lugar a la neoespecie de los Cruasántídos:

Hábitat: Se les encuentra a lo largo de todo el calendario, variando la frecuencia de especies según fechas señaladas pero siempre y exclusivamente en núcleos urbanos, jamás rurales. La subfamilia de los Rosquíllidos, por el contrario, pulula por romerías y fiestas campestres; se distinguen por su menor tamaño ya citado, por una textura extraordinariamente dura y coriácea y por venir enlazados varios de ellos con un junquillo.

Aunque falsos Tortell o tortelloncios pueden darse en otras latitudes, el Tortell es exclusivo de Cataluña. El donut es simplemente un mutante de !a familia Bollidae lo que apoya la teoría de Morgan, más que la de Lamarck, sobre la supervivencia y adaptación de las especies.

Máximo depredador: el hombre, que lo devora sin contemplaciones.

SIMBOLOGÍA

¿Qué es lo que puede explicar esta compulsión del hombre por e! Tortell? Sin duda, su simbología. Las formas explican los objetos. El atractivo y la fuerza que tienen los símbolos se apoyan fundamentalmente en su apariencia externa, en su forma. A través de la observación de las formas, el hombre ha adquirido conocimientos y sabiduría. Tenemos ejemplos abundantes en Arquitectura, Mecánica, Medicina y Farmacia.

En el Tortell, la simbología alcanza profundidades insospechadas por el consumidor actual que sólo ve en él un alimento nutricionalmente fruitivo. Pero es que, al mismo tiempo que los nutrientes, el consumidor incorpora la invisible quintaesencia del Tortell.

No cabe, ni en el tiempo disponible ni en el ánimo de esta exposición, pormenorizar y extendernos en cada uno de estos posibles simbolismos. Como reza la máxima: Lo breve conduce al bravo!. La aproximación más inmediata es el agujero, por sí mismo de valor nulo pero que estalla en significados al considerar su limitación. La nada del agujero es precisamente lo que le confiere todo su valor y utilidad a la red. Sin la nada del agujero no podríamos capturar los escurridizos peces del conocimiento. El agujero enmarcado no es un espejo que refleja nuestra realidad y que rechaza la curiosidad transcendente del hombre, obligándole a permanecer a su distancia focal. El agujero enmarcado es la abertura a otros mundos, es la posibilidad de transmigración y de nuevas sabidurías.

(Ahorraré a la dignidad de los lectores las interpretaciones zafias y ordinarias que del agujero han hecho las Escuelas Voyeurista y Freudiana).

El Tortell nos recuerda el cero. Te pongo un Tortell, me decía el Hermano Abilio en clase de latín cuando yo traducía el clásico Tu quoque, filíe? por ¿Tú también quieres coca, hijo? Pero el cero es multiplicador y convierte al solitario uno en multitud infinita. Recordemos que el infinito se simboliza con dos ceros adyacentes. La letra o, el omicron, la elección continua, consubstancial al ser humano. Cuando el hombre, tras larga introspección, llega a la definición del yo, todavía puede, con el fino estilete de la clarividencia separar este siempre orgulloso yo en las dos conjunciones básicas: y… continuar… o… elegir. La elección continua que nos fue impuesta desde que a Adán y Eva se les ocurrió hacer un fast-food en el Edén.

Como anillo, la gnosis hebraica lo asimila al eterno retorno, al ouroboros, serpiente que se muerde la cola. El ouroboros (que ha pervivido hasta nuestra mesa bajo forma de peixet que es mossega la cua) es símbolo terimórfico antiquísimo: el Hen To Pan del Codex Martianus, el Uno-en-Todo, la autofecundación. Este doble sentido, creador y destructor a un tiempo, lo muestra el Tortell en su semejanza a una boca: creadora, puerta del verbo y destructora, fosa devoradora.

Si se nos asemeja una rueda, es el motor inmóvil de Aristóteles y también la Rueda de la Fortuna, acepción sutilmente evocada en los Tortell con sorpresa. Como círculo, nos recuerda la Mesa Redonda del Rey Arturo en Titangel, la de los Doce Pares de Francia, el Consejo Circular de los doce nashams del Dalai Lama y, por supuesto, el Zodíaco celestial. El Tortell es también un reloj sin manecillas ní horas que nos habla de la eternidad, de un Tiempo que no pasa sino que se queda.

Filosóficamente, si consideramos su abstracción geométrica, es el círculo agujereado del Pi chino, símbolo del cielo. Jung nos habla del cuadrado como símbolo del hombre que no ha alcanzado la unidad interior; del octógono como estado intermedio evolutivo y del círculo como estado de perfección final. El Tortell expresa la circulatura del cuadrado.

Y terminemos este Capítulo con el simbolismo que me parece más cardinal, esencial y prepícuo. El Tortell es el alimento ecuménico. Se sitúa a igual distancia de todos los comensales, sin monopolios, privilegios ni ventajas. Es la comunión en paridad simultánea y equipolente. Y digo bien comunión pues la forma del Tortell puede ser vehículo del soterrado anhelo del hombre: fagocitar al Rey y a su simbolismo de poder y esplendor cuando este Tortell asemeja una corona real, ornada de pedrería; es la Regiofagia que nos conduce a la suprema osadía, la Teofagia.

ARTE CISORIA

De toda la riquísima simbología que acabamos de exponer se deduce, sin necesidad de silogismos, la capital importancia del correcto reparto del Tortell. De nada serviría la común accesibilidad si, en el momento de la partición, los trozos fueran irregulares o aleatorios. Para los correctos corte y distribución del Tortell se han ideado muchos métodos aunque la mayoría de los cuales podrían ser adscritos a un risible Método de Corte y Confusión. Desde los que han propugnado el corte en rebanadas (llescas) horizontales, hasta los que defienden la circuncisión tomífuga (que da lugar a porciones topológicamente equivalentes pero de evidente injustidad), muchos han sido los que han abordado el problema, tanto del sistema de corte como del instrumento adecuado.

Hoy día, sin embargo, eI instrumento de aceptación universal es el cuchillo normalizado, quedando relegados a la curiosidad histórica el hacha, el serrucho, el escoplo e incluso la garlopa que sólo proporcionaba virutas de Tortell, atractivas en sí pero fútiles.

Abordemos matemática y geométricamente el problema: Se trata de dividir en segmentos iguales un anillo circular. (En esta exposición nos limitaremos al Tortell circular para soslayar la mayor complejidad del elipsoideo).

Figura 7. AM= cotangente del arco ST OM= cosecante del arco ST

Figura 7. AM= cotangente del arco ST
OM= cosecante del arco ST

Por otra parte, es fácil calcular la superficie (y, de ahí, la masa) de cada segmento, según:Este primer gráfico (figura 7) nos indica ya con claridad que, desde un punto exterior M, sólo podré cortarse el Tortell entre la cotangente y la cosecante de un arco dado TS, que dependeré del número de comensales.

Por otra parte, es fácil calcular la superficie (y, de ahí, la masa) de cada segmento, según la figura 8:

Figura 8

Figura 8

¿Nos serviremos del compás? Ya sabemos los problemas que comporta calibrar y contrastar tal instrumento y los disgustos que le dio a Cristóbal Colón.Si N = número de comensales, parece sencillo el cálculo pero hay que asegurar que los segmentos sean exactamente equivalentes con el mínimo de cortes.

La teoría del Máximo Común Divisor, el Algoritmo de Euclides o de las divisiones sucesivas, la descomposición canónica de un valor absoluto pueden, sin duda, conducir a una división entera sin restos pero si y sólo si nos acordamos de cómo efectuábamos tales operaciones en el Bachillerato. Interesa llegar a la igualdad o congruencia de los segmentos. El Postulado IX del citado Euclides dice que la congruencia es una relación de equivalencia. Y el Postulado X aclara: EI segmento AB es igual (congruente) al segmento BA, postulado de la reversibilidad que nos tranquiliza al asegurar indistinta la dirección del corte. Y el Postulado Xl afina: Dados un segmento AB y una semirrecta de origen O, existe un punto único C de ésta tal que OC = AB, postulado de transferencia o de la indiferencia del sitio del corte inicial.

Sosegados ya a estos respectos, el inagotable Euclides afirma en su Teorema 6: Todo polígono regular es inscribible y circunscribible en un círculo, el centro común se llama centro del polígono y el radio de la circunferencia inscrita, apotema. Con ello queda claro que podemos prescindir de la apotema del Tortell pues la parte equivalente del agujero no interesa a nadie.

Ahora ya podemos fijar las coordenadas polares (figura9): Fijada una semirrecta orientada, de versor “i” (eje polar) y de origen en el punto “0” (polo), las coordenadas polares de un punto “P” son la distancia p = OP (radio vector) y el ángulo φ que OP forma con “i” (anomalía).Para asegurar la biunivocidad entre el plano (excluido el polo) y el conjunto de los pares de números, hay que tener en cuenta las condiciones limitadas O < p < ∞ y O < φ  < 27π.

Figura 9

Figura 9

El polo constituye siempre un punto singular puesto que, para él, la anomalía permanece siempre indeterminada. A consecuencia de estas limitaciones se originan discontinuidades al atravesar el eje polar.Si se desea evitar este inconveniente, se utilizan coordenadas generalizadas en las cuales φ y p varían de – ∞ a + ∞ aunque, en tal caso, se renuncia evidentemente a la biunivocidad. Si se aplican tensores doblemente contravariantes ya tenemos un espacio de condominio (puesto que el objetivo era el dominio común) que es un espacio vectorial netamente abeliano si es un Abel quien empuña el cuchillo.En resumen, pues, bastar inscribir el Tortell en un polígono regular de tantos lados como segmentos se pretendan. Se trazan las bisectrices de cada ángulo, se desprecian las apotemas y ya tenemos segmentado el Tortell de forma geométricamente irreprochable (figura 10)

Figura 10

Figura 10

 

Queda así casi solucionado el problema del reparto. Digo casi porque aún queda por resolver la división del Tortell en dos partes iguales al no haberse descubierto todavía el polígono regular de dos lados.Quisiera terminar (expresión que concuerda en tiempo y deseo con el “quisiéramos que ya terminase” de ustedes), con una brevísima pincelada sobre la Física Fundamental del Tortell.  Niels Bohr, a poco de presentar su modelo de átomo-mogollón, apelotonado y magmático, diseñó el modelo del átomo-Tortell en el que, un núcleo más despejado, permitía distinguir la franja de espacio ocupada por lo que pretendía llamar migones, partículas de miga interactivas. La aparición del más moderno átomo de Rutherford, dotado de pistas de rodamiento y mayores prestaciones, abortó su idea.

Figura 11. De izquierda a derecha, átomo de Bohr; átomo-tortell (con migones); átomo de Rutherford; átomo moderno (con air bag)

Figura 11. De izquierda a derecha, átomo de Bohr; átomo-tortell (con migones); átomo de Rutherford; átomo moderno (con air bag)

El origen del Tortell sigue en discusión. Partidarios del Big-Bang inicial defienden su continua expansión y parece que han detectado en su óculo, mediante sutiles observaciones organolépticas, moléculas odoríferas residuales que podrían ser eco de la explosión primigenia.No hemos agotado aquí más que el tiempo disponible y la paciencia de alguno. El estudio del Tortell ha sido sólo esbozado y su prosecución apasionante ha de dar páginas de gloria y exultación a los investigiadores más dignos de este nombre, los que decidan in-vestigiar, eso es, ahondar en cualquier vestigio para descubrir la verdadera verdad.Alrededor de la Verdad, de ese ignoto agujero, los investigiadores vamos disponiendo nuestros hallazgos, nuestros descubrimientos e invenciones en forma del Gran Tortell de la Ciencia Humana.

 

REFRANERO

Les farinetes poc a poc, i el tortell de pressa (Fa una aguda reflexió sobre lo ràpid que s’acaben les coses bones)

Quan tinguis un bon cistell, ja et donaré aquest tortell (Significa que no es pot transmetre saviesa a qui no té preparació per rebre-la)

Cotxe amb rodes de tortell?…. Ja pujaré en un camell! (Sempre és preferible anar sobre segur i conegut que no arriscar-se a proves estrafolàries)

Tortell i moscatell, estiren la pell (Queda clar: engreixen)

Si ja no et queda tortell, pínta-te’l amb un pinzell (Indica que, en cas d’apuro, la imaginació ajuda força)

Tortell sense forat?..„ miola el gos i borda el gat! (Es fa servir per avergonyir a qui ens ha volgut ensarronar, fent-li veure que ens hem adonat del engany i, si s’acompanya amb un gest de la mà posada a la galta com una botzina, el deixa molt més fotut)

Tortell que canvia la pell… per a mi no, per ell! (Vol dir que es tracta d’una serpota enroscada i que et pot donar un atzucac)

Casori sense anell, no el celebris amb tortell (Està clar, perquè a la núvia li recordarà l’anell que no ha tingut i es farà un fart de plorar que serà llàstima)

Del recull de cançons infantívoles.

Tortellet, tortellet, cinc de copes i fes un pet (Rotllana, Arenys de Dalt, els dijous) (Interpretació molt discutida entre folkloristes)

 

BIBLIOGRAFIA

  • Aenciclopedische von Ganzgewussteinschreibtet und dessenungeachtet billig” Vol. XXII, Tomos 17-29, Páginas, todas
  • La luta de los Toltels tladicionales“: Hishikawa, Keito, Migushi, Ogímoto, Kosaka, Pélez-Lodlíguez y colaboladoles habituales.
  • La Tortellíada“: Homero (Ed. Que sais tu de quoi?)
  • Las tortullas de la Inquisición“: Fra Francesch Malparit (P. Dominich, Solsona, 1657)
  • El fossar del Tortell“: Márius Sitjá i Rodolins (Englantina d’Or, Jocs Florals de Tortelldembarra, 1944)
  • Las tortelleras y otros vicios depravados“: Hernán Tobaja (Corregídor, Coria, 1582) (con Nihil Obstat)
  • Tortel·lí – Tortel·lá“: cançó napolitana anònima, vers 1851