ALIMENTS EN VIES D’EXTINCIÓ

El tarser de Filipines, un animal que diuen que es suicida.

 Sessió 17 d’octubre de 2013.

Autor: Triptòfan

Abans de tot i amb coherència històrica m’he presentat la dimissió però no m’he l’he acceptat per defecte de firma si bé la Constitució d’APA l’exigirà. Quan la Constitució d’APA estigui acabada ho tornaré a presentar; de moment, l’Il·lustríssim Acadèmic HACDOSÒ només porta 17 anys redactant-la però ja coneixem recentment altres períodes d’instrucció que han durat més.

L’ésser humà té la necessitat imprescindible de menjar. I això ha fet que ho hagi provat tot, el que es diu tot (donem el qualificatiu d’animals salvatges als que s’han resistit a ser cruspits). Hem anat memoritzant el que era saludable i el que resultava nociu. Això ha estat l’origen de l’Agricultura, la Ramaderia i, a l’ensems, l’origen de la Farmàcia, de la Medicina i d’un reguitzell de creences, mites i fantasies de les que n’hi ha per sucar-hi pa.

No deixa de ser curiós constatar que, una vegada acceptat un aliment, ja roman per sempre. Ja veurem les excepcions culturals i religioses però cap aliment natural ha estat abandonat una vegada conegut, si bé tots han passat per un examen recelós (exemples històricament més recents: el tomàquet i la patata). I sembla que no en tenim prou; ara mateix ens delim per incorporar herbetes de riu, floretes, ruques, quinoa, pometes arrugades, llegums esquifits, tot ben biodivers (de proximitat, és clar) i per rescatar aliments antics: garum, hidromel, coca de recapte, xató, botifarra de perol….

Però vegem si hi ha animals o vegetals desapareguts o en trànsit de desaparèixer. i És clar que n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà! Això és l’Evolució de la Biota, una part només de la Evolució general.

La “llista vermella” d’espècies en perill d’extinció és llarguíssima: el dodó, el manatí, el tigre de Tasmània, el tapir, el panda gegant, el peix guitarra…. Incomptables plantes: estem esfereïts al saber que queden només 2 Pseudomelia manobiensis a l’Equador i 5 Trilepsium gymnandrum a les Seychelles !!.

Causes? Diverses: natural, clima, ambiental (pol·lució), home (caça, desforestació, Medicina, Cosmètica, mascotes, obsequis… les orquídies van minvant, confiem que no sigui la que ens proporciona la vainilla. I cito la apoptosi o suïcidi programat: el dels lemmings que cada 3-5 anys es llencen al mar a milers responent a una auto-regulació de la població respecte a les possibilitats d’alimentació; el del tarser de Filipines que no suportar la captivitat i s’ofega. Però la apoptosi té causes i propòsits molt diversos que comencem a estudiar i entendre.

Aliments que no estan a la nostra taula:

• Religió: prohibicions (tot el reguitzell bíblic: peülles partides, peix sense escates…) i tabús interessats
• Cultural: gat i gos, cargols, bolets, cavall, conill, pulmons (el haggis escocès), cervell, ulls, ous o peix fermentat…
• Moda: grans rostits, llampresa (lamprea) cuita amb la seva sang, còctel de gambes amb salsa rosa, ronyons al xerès, ànec a la taronja, tarta Comtessa, llagosta Thermidor, préssecs Melba, àspic, truita de peixet sense sang, pijama, pa amb vi i sucre, melindros…….. I begudes: Calisay, kummel, kirsch, Vit “el exquisito licor de huevo”, Curaçao, Licor 43, gasosa de boleta….
• Previsions: Legislació: prohibició dels bunyols de vent, degut a l’aire contaminat: només admesos els gasos additius i veurem com els gasos nobles són demanats pels aristòcrates
• DO: l’estricta aplicació de la Denominació d’Origen podria afectar a la truita francesa, l’ensaladilla rusa, l’hamburguesa…
• Educació: pets de monja, braç de gitano, raspaduras de la Santa Cruz, bisbes, piononos…
• Llegendes urbanes: llet, fora de l’alletament matern, quetxup .
• Temps de necessitats, quan hi havia gana: Garrofes, glans, borratges, pa groc, sopa Nati, bunyols Tío Nelo, beines de faves, tramusos

Museu: Caldria una reserva de sabors (pollastre del diumenge, canalons de Festa Major…)

En conjunt, aforismes i frases de Jorge Wagensberg: “Més branques que arbres“; “Si la Natura és la resposta, quína era la pregunta?“; ”Sabem tan sols el que voldríem saber?“.

Certament, aquesta aportació no es pot qualificar de bona sinó, com a mínim, d’excel·lent. No és menys el que escau a APA i als Il·lustríssims Acadèmics i Esperançats Catecúmens que la conformen.

Bunyols del Tio Nelo, famosa orxateria de Barcelona que va obrir el 1836, als Porxos d’en Xifré al costat del que ara és el restaurant Set Portes. Va tancar cap al 1890.

INFLUÈNCIA DELS ALIMENTS EN EL CANVI CLIMÀTIC

Respiració clorofíl·lica

SESSIÓ 17 de gener de 2008  Autor: Triptòfan

La màxima preocupació sobre l’escalfament global radica en les emissions de CO2. Curiosament, aquestes emissions es focalitzen solament en els escapaments de motors i en els fums de fàbriques quan la major emissió de CO2 prové, amb tota seguretat, de la respiració humana.

Uns senzills càlculs ens faran parar esment en aquest fet. Els aliments són metabolitzats i l’oxigen, bé que indirectament, hi juga un paper imprescindible. Cada aspiració / espiració mobilitza 500 cc de gasos. Aspiració: aire, amb el 78% de nitrogen, 20% d’oxigen y 2% de varis. Espiració: 20% de CO2 i tot el nitrogen i varis intactes. (Quedi per un altre estudi la possibilitat d’implantar bacteris fixadors de nitrogen en el tracte respiratori per tal de que el transformin en proteïnes directament assimilables).

En cada respiració expel·lim, doncs, 100 cc de CO2. Respirem 15 vegades per minut: 1.500 cc de CO2 (passem ja a 1,5 litres) En cada hora: 1,5 x 60 = 90 litre En un dia: 24 x 90 = 2.160 litres

En 1 any (podem menystenir els anys de traspàs): 365 x 2.160 = 788.400 litres.  Població mundial a 8/12/07: 6.640.620.580. Reduint les respiracions ralentida dels apneics, anestesiats i bussos estimem 6.600.000.000 habitants amb respiració normalitzada.

CO2 expel·lit a l’any per la població mundial: 5.203.440.000.000.000 L. ¡Més de 5 mil bilions de litres!  I això sense comptar els animals!

¡No hi ha clorofil·la suficient per processar, a través del costosíssim cicle de Calvin, tant CO2!

Solucions que es poden proposar:

• Reduir la població (greu problema polític)
• Reduir el ritme respiratori o provocar la hiperventilació (efectes secundaris no aconsellables))
• Captar el CO2 expel·lit en una solució d’hidròxids. Es tractaria d’un senzill dispositiu connectat al nas que captaria el CO2 transformant-lo en carbonats. Una gota de fenolftaleïna en la solució d’hidròxids ens avisaria de en quin moment està exhaurida. Es pot pensar en estacions de servei preparades per recanviar la solució a un cost acceptable.  Fins i tot es pot pensar en vendre els carbonats ja formats als fabricants d’aquests productes.
• Obligar, per Decret-Llei, a portar a la boca un brot de julivert, de matafaluga o de bledes (per quelcom útil han de servir!), per tal de que, ja immediatament, actuï la funció clorofíl·lica sense necessitat de que el CO2 hagi de buscar un bosc llunyà i esquilmat. I, a sobre, es reduiria el nombre de fumadors.

El pitjor és que hi ha una emissió secundària. Com ja ens va il·lustrar l’Acadèmic Àcid Glutàmic, cada mol de llegums feculents (mongetes, cigrons…) genera 22,4 litres de gasos. La composició d’aquests gasos és molt complexa, motiu pel qual resulta ara arriscat assenyalar la proporció de CO2, encara que, no hi ha dubte, forma part dels 22,4 litres.

L’emissió de CO2 per aquesta via pot ésser exorbitant.

¿Es pot pensar en un altre dispositiu retroanal que transformi aquests gasos?. Alguns reactius deu haver-hi que, a part de captar el CO2, es combinin amb els mercaptans, sulfhidrils i altres compostos fètids per coadjuvar a la puresa de l’atmosfera…

Vaca amb motxilla plena del seu propi gas. Foto de l’Instituto Nacional de Tecnologia Agropecuaria d’Argentina

EL MUNDO DESPUÉS DE APA

Carquinyolis de Bacon. A la foto es veu Sir Francis Bacon amb morro de porc…

  Sessió de 17-1-2007   

Autor: Triptófano

Terremotos, tsunamis, deshielos acelerados, inundaciones, corrimientos, bosques incendiados, terrorismo, ácido bórico, subida de hipotecas… Catástrofes.

Estos fenómenos no pueden considerarse causa sui sino fruto de una causalidad circular. Y ya que entramos en Filosofía es obligado hacerlo de la mano del filósofo más afín a nuestro ámbito alimentario: Sir Francis Bacon. Ciertamente otros filósofos pueden adscribirse a los alimentos pero su relación es muy limitada: Platón sólo es valido para los que comen cantidades desorbitadas, los Pantagruel, los golafres. Y para los llepafils, los que separan casi con asco pieles y gelatinas de su comida, sólo es útil Descartes. Dime qué comes y te diré qué piensas.

Francis Bacon instaura el método inductivo, basado en la observación, las deducciones consiguientes y su validación antes de llegar a conclusiones. Empecemos, pues, por a la anamnesis, al recuerdo de lo que fue APA.

APA no fue protéptica; no había proyecto, plan o programa.

No fue tampoco una entelequia, en el sentido aristotélico de acto perfecto y cumplido pero sí tuvo su valor tripartito como verdad actualizada, como energía y como Primer Motor.

Se dice que el Arca de la Alianza era un condensador de energía; cada sesión de APA, la Alianza de los Académicos, fue un condensador de potenciales.

Y cuando esta energía, acelerada en cada sesión, pues la disposición circular de los asistentes facilitaba el efecto sillotrón, llegó al punto crítica se produjo la apoptosis, el suicidio voluntario de sus células en forma de Big-Bang cuyo eco permanece. Fue el estallido de una Nova que ha dejado un agujero blanco que expele conocimiento por todo el Universo.

APA, como cuerpo tangible, ya es símbolo, mito y leyenda. Pero perdura su energía, provocando catástrofes cuyo profundo sentido positivo escapa todavía a la raquítica comprensión del ser humano.

Habrán observado Sus Magnificencias (magníficas ciencias) que, una vez desaparecido el sello presidencial que, como tapón, controlaba mis burbujas, éstas tienden a desparramarse sin aparente sentido.

Pero no quiero caer en la aberración del hyperon proteron y sigo por el cauce natural.

(Hyperon proteron es la translocación del orden secuencial lógico, como ponerse los zapatos antes que los calcetines).

Pasando a la Física Atómica, podemos comparar APA como un núcleo. protónico (aunque a veces hubo algún neutrón que no aportó carga) y cuyas partículas subatómicas eran y son equiparables a los quarks: entes dotados de insólita carga fraccionaria, a los que se asigna “color” y “sabor”, a los que se ha bautizado con nombres como “extraño” o “encanto” y que se mueven en perpetua atracción-repulsión.

Caricatura de Max Planck

Por otra parte, el quantum de Planck se define como “una partícula material asociada a un tren de ondas”. Aunque haya desaparecido la partícula material APA, sus ondas siguen expandiéndose por todo el Universo. No podemos modificar el pasado (aunque sí interpretarlo según nuestros intereses) pero sí modificamos el futuro. Cualquier acto, gesto o palabra personal modifica el futuro. “Cuando hago pis en el puerto de Barcelona, sube el nivel del mar en Río de Janeiro”. De verificación absolutamente imperceptible pero real: El chisporroteo de APA está modificando el futuro y puede afirmarse que “el futuro ya no es como era”. La APA ha muerto, vive la APA. Sólo resta esperar a que la bola-chispa caiga en una casilla con premio y, si no, paciencia:

Som massa a riure perquè ho pugui fer tothom.

LO VULGAR I LO BO

Les móres, si són vermelles són verdes. Les morades no són verdes…

Sessió XXIV, 22 de gener de 1997 (dada no segura).

Autor: Caseïna kappa

En un cotxe amb tracció a les quatre rodes, seients amb calefacció individual, memòria de posició amb empremta dactilar i ordinador que informa de la velocitat de gir de les rodes i del seu moment d’inèrcia. Un nen, assegut al seient del darrera, pregunta al seu pare que condueix, a tota velocitat, immergit en el seu món sense percebre ni gaudir del paisatge que està creuant.

–  Pare, per que serveixen les pomes que hem comprat?

–  Les posarem al saló, i li donaran un ambient càlid i acollidor.

–  I el gran tall carn de vedella que t’has fet preparar?

–  Me’l aplicaré sobre un cop de pilota del golf que tinc, i me’n reduirà la inflamació.

–  l els cogombres que ens va regalar el pagès?

–  Tallats a rodanxes, suavitzen la pell.

–  l el pa que has encarregat?

–  El tirarem a l’estany, i veuràs con se’ns acosten el cignes.

–  l la llet que vas encarregar a la granja?

–  N’omplirem la banyera, i la mare s’hi tonificarà el cos.

Segueix un silenci, omplert per una música estrident que surt del sofisticat sistema de so del quatre per quatre.

–  Pare, tinc gana! — digué el nen trencant el silenci.

–  Això es fabulós! Així podràs gaudir plenament de cadascun dels trenta plats del menú degustació que prendrem aquest migdia.

La resposta es seguida d’un nou silenci musical.

El cotxe s’atura. Pare i fill en surten. Mentre espera que el seu pare finalitzi una apassionant conversa sobre els viatges a la ingravidesa, el nen s’adreça cap uns esbarzers i es posa a collir i menjar les turgents móres que aquests ofereixen.

–  Què fas! —Crida el pare— No t’ho mengis pas això! No veus que és una porqueria! Encara no saps distingir lo bo de lo vulgar.

El nen, espantat, deixa caure al terra les quatre móres que acabada de collir. Encongeix les espatlles. Posa cara d’estranyesa i resignació, i s’adreça cap el seu pare.

Un tallarol cap negre, des d’una de les branques de l’esbarzer, es mira l’escena sense entendre res.

Al cap de cinc minuts, un altre nen arriba, també acompanyat del seu pare, i tots dos, amb cura i gran respecte pel esbarzer, es posen a collir móres.

–  Pare, en farem confitura com l’any passat? És la confitura més bona que mai he pres!

El tallarol pensa que, potser, no tot està perdut.

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)