TRUITA IL·LUSTRADA

Truita il·lustrada amb patates, xoriçverdures i llegums.

Sessió XLII  20 de gener de 2003  Autor: Eicosapentaneoic

La cultura està totalment lligada a l’evolució de les nostres menges. Així, en un estudi anterior es va trobar una correlacíó entre l’evolució de la cultura i el grau d’el.laboració dels aliments. Aquesta correlació es resumeix en la següent seqüència històrica:

Primers homínids   Aliments vius

Paleolític   Crus

Neolític   Cuits

Història Antiga   Cuinats

Història Actual (fins al segle XX)   El.laborats

Avui centrem el nostre estudi en un aliment simple i complet. Voldríem deixar constància de què, a més de la seva composició intrínseca, amb el temps s’han anat afegint ingredients combinats que li donen propietats diferents cada vegada, fet que ha permès la creació de restaurants amb un únic plat a la seva carta:  LA TRUITA

Definim com a TRUITA aquell aliment preparat a partir d’un OU. El procediment és el següent:

. Escollir un ou.

. Trencar la closca per tal de disposar del contingut, el qual es col•loca a l’interior d’un recipient. Es sala a gust.

.Remenar-lo amb un estri tipus forquilla o enganyamarits, per barrejar la clara i el rovell fins a formar una massa homogènia.

. Posar una mica d’oli en una paella i aquesta al foc. Quan està suficientment calenta per a quallar l’ou, disposar la massa dins la paella. . Remenar suaument fins que comenci a tenir la consistència escaient. En aquest moment ja podem donar-li la forma desitjada, la de la paella o cargolar-la per fer-la, com es diu habitualment i sense doble sentit, a la francesa.

Pel que fa referència a la seva composició:

EI component bàsic és l’OU. Altres ingredients que permetran classificar-les en salades o dolces:

. A les salades, a més de la sal, altres components podrien ser  patates, cebes, tomàquets, mongetes, tonyina, bonítol, botifarra, llardons, etc.

. A les dolces poden ser amb llet i sucre i al final donen productes de textura suau com les creps a Catalunya o França, filloas a Galícia; o productes secs i de textura cruixent com les neules o cubanos, encara que habitualment ja les classificaríem com a galetes.

. Amb la inclusió d’altres ingredients que es barregen amb els ous, com llet, licors (rom, kirsch, conyac…), farines de blat o blat de moro. Aquestes combinacions donen productes que, genèricament, no s’anomenen truites sinó pancakes, orelles o les famosíssimes tortitas mexicanes.

Tecnologies de cocció: Fritura, Microones, Sobre l’aigua bullint, Planxa

*****

En els temps actuals es prodiga cada cop més que tot tingui més d’un significat, ús o aplicació. Així són conegudes per a tothom les propietats nutricionals de l’ou, tant en la seva forma crua com cuinada. Per tant i seguint per aquest camí d’evolució ja comentada a l’inici, l’equivalent a el·laboració dels aliments per a la societat tecnològica del segle XX, a la societat de la informació del segle XX, els productes estrella són ELS ALIMENTS IL.LUSTRATS

Aquí el concepte il-lustrat no te res a veure amb l’amanida il•lustrada, denominada així per la manca d’imaginació dels cuiners i escriptors de menús que, pel fet d’afegir una mica de tonyina i dos espàrrecs sobre una amanida verda, ja la denominen com il.lustrada. Tampoc es relaciona amb el contingut dels llibres infantils, on el concepte d’il.lustració va lligat al fet que estàn plens d’imatges i mancats de text.

D’aquesta manera definim com a TRUITA IL.LUSTRADA aquella que, afegida sobre la seva característica intrínseca, té una altra propietat:  EL TEXT

L’objectiu és que la TRUITA deixi de ser tan sols una truita per passar a ser el suport d’altres elements: amb lletres es permet incloure un missatge que pot abarcar multitud de camps.

Segur que, arribats a aquest punt, aquesta reunió d’Acadèmics i catecúmens, les ments més brillants d’aquesta contrada, ja han intuït les múltiples aplicacions que s’obren amb aquesta nova tècnica. Així, dins l’àmbit infantil, crearem unes futures generacions molt més ben preparades, superant qualsevol llei de qualitat en l’ensenyament. Com? Fixant les lliçons sobre la nostra nova TRUITA IL.LUSTRADA. D’aquesta manera els nostres infants assimilaran mentalment i digestivament els conceptes exposats i mastegats.  Els nostres mestres seran cuiners; els llapis passaran a l’història; els estoigs s’ompliran de forquilles i ganivets i, les carteres, d’estovalles i tovallons.

Si ara hem descrit el futur dels nostres infants, ja som capaços d’imaginar com serà el dels adults? Pels adults s’obre un nou món de sensacions, textures i informacions. Camps d’aplicació poden ser: Publicitat, Diaris, Noticiaris, Textos educatius, Llibres, Exercicis de reforç de memòria, etc.

Podrem veure els publicistes escrivint els seus eslògans al damunt de les truites (Begui Coca-Cola…)?. Amb l’excusa de l’acte nutricional, crearan necessitats o recordaran alternatives per introduir els seus productes. Que potser es pensen que ja no hi ha nous canals d’informació? Donc la TRUITA IL.LUSTRADA serà el futur.

Gràcies a aquest nou mass-media, els editors de material imprès trobaran un nou mitjà que guanyarà en el concepte de personalització i de fungibilitat que permet que les coses no siguin per sempre, sinó que inmediatament després de la seva funció desapareixin, deixant lloc per una nova unitat comestible-formadora.

Com exemple, presentarem dues alternatives:

Exemple 1: La “TROUITA DE NOUTICIES”

Descripció: És una truita salada amb espinacs, destinada a ser un primer plat, amb el qual podem seguir les informacions actuals.

Composició: Ous, espinacs, sal i l’escriptura amb lletres de pasta. Les lletres es fixen sobre la truita amb un gelificant, com és la pectina dissolta amb aigua i sucre.

Text: Notícies del dia, l’actualitat més rabiosa on es troben temes d’informació internacional, nacional, sucessos, espectacles… En el text d’exemple es refereixen les noticies que tenen relació amb l’OU. Evidentment, els més intuïtius ja han llegit “trOUties” i “nOUtícies” en lloc de “truites” i “notícies” perquè es refereixen als OUs.

Exemple 2: Commemoratiu dolç

Descripció: És una fruita dolça com correspon a les postres, on la informació inclosa és commemorativa, curta i impactant.

Composició: Ous, xocolata negra, aigua i xocolata blanca.

Text: Com és adient tractant-se d’una celebració o un impacte publicitari, el que és pertinent és que perduri el record al final de l’àpat.

Senyors, si durant el segle XVIII es va estendre la coneguda fins ara com a IL.LUSTRACIÓ, durant el segle XIX, l’era industrial i, a finals del XX, la revolució digital, vostès han assistit a la SEGONA ILLUSTRACIÓ!!!!

Benvinguts a la nova TrOUitERA !!

****************************

TrOUtia de nOUtícies

Necrològiques . Defunció del Sr. Don Pollo Tomatero. La seva afligida i els seus centenars de fills preguen una mica de condiments durant la cocció (incineració incompleta) que es realitzarà la casa dels Srs. MENJADORS D’AVIRAM. No es convida particularment. .

Avui es commemora el primer mes des que el nostre benvolgut oncle CAPÓ DE NADAL ens va deixar, una nit de Nadal, quan el varen venir a buscar i el varen separar de nosaltres.

Sucessos  . S’ha produït un accident al obrir la porta del poliesportiu NEVERA DE CUINA quan un ou que estava fent exercicis d’escalfament al seu espai reservat, va perdre equilibri.

Espectacles . HormigaZ. Pel.lícula sobre l’utopia de que, fóra del que coneixem, el món pot ser millor.. Rebel.lió a la Granja. Pel.lícula basada en el llibre del mateix nom que descriu la heróíca història de com, unes gallines ponedores angleses que vivien en un régim de postes d’ous forçades, vencen els seus opressors i aconsegueixen fugir amb l’ajut d’un gall americà.

Filosofía. Dins els galliners està creixent una idea filosòfica que conclou en una utopia on els pollastres, gallines i pollets viuen en un lloc sense parets, on toca el sol i l’aire corrent i poden caminar i xerrar relaxadament amb els companys.

Esports  Atletisme. A la casa de colònies de La Comtessa, el resultat de la carrera d’ou sobre cullera amb risc de caiguda, va ser de triomf del número 27. Durant la cursa es van produir 3 baixes, en caure del transport i XOOF!

Tortillas mexicanes

HO SENTO, SENYOR PRESIDENT !

Tortilla azul. A Mèxic les tortillas no són truites, sinó làmines rodones i fines de blat de moro. Aquest color blau és el natural del blat de moro blau, que conté una alta quantitat d’antocianines, colorant blau present als aranyons i a altres aliments.

Sessió XLII   20 de gener de 2003   Autor: Caseïna Kappa

3 de gener. Una carta a la bústia del correu. La prenc i la llegeixo. Remitent: APA. E1 cor em batega amb més força. L’obro amb neguit. És la convocatòria de la propera reunió. El cor segueix augmentant el seu ritme de batec. Llegeixo el seu contingut. El President ens demana una aportació en forma de truita. Gràcies per la teva benevolència, President!. El meu cap, dominat per la il.lusió, comença a barrinar diversos projectes.

4 de gener. Ja tinc acabat el prototip de truita amb ou cru. Segur que el President i els meus companys Acadèmics estaran contents de la meva aportació d’una truita amb tots els nutrients, probiòtics, prebiòtics i resta de components funcionals de l’ou cru.

9 de gener. Estic acabant de revisar la bondat del producte en base al que disposa l’apartat 7.3 de la ISO-9001 del 2000. Merda! La truita crua no és segura!  Pot contenir salmonelles, shigelles i E.Coli 0157 H7. Quina pena! Ja tenia el projecte acabat i ara surt aquest entrebanc. Au, tornem a començar!

11 de gener. Estic treballant amb il.lusió renovada sobre un nou projecte. Aquest sí  que serà bo; es tracta d’una truita feta amb ous de totes les regions d’Europa. Es dirà “truita comunitària” o “truita europea“.  Ja me la imagino: ben rodona amb un sobre de color blau i, formant un cercle pel voltant, 15 estels de color groc truita.

12 de gener. Nova desil.lusió! No trobo cap colorant blau permès per acolorir la superfície. Adreço un e-mail a l’Autoritat Sanitària Europea sol.licitant autorització urgent del blau brillant per acolorir la superfície de les truites europees.

13 de gener. Rebo un e-mail de l’Agència de Seguretat Europea. És la resposta del meu e-mail d’ahir. Em diuen que Europa encara no te prou entitat per poder rebre aquest tipus de sol.licituds i em recomanen que m’adreci a les autoritats espanyoles. Decideixo abandonar el projecte.

14 de gener. Inicio un nou projecte. Es tracta de aconseguir una truita que estimuli la intel·ligència. M’hi poso a treballar com un boig.

20 de gener. Ja ho tinc quasi acabat. Les proves que he fet amb bacteris, ratolins i micos ofereixen resultats molt esperançadors. Els bacteris s’han començat a organitzar i penso que estan a punt de descobrir el foc per ells mateixos. Els ratolins comencen a pensar estratègies per atacar i menjar-se els gats. Els micos ja no imiten als seus ensinistradors, han deixat de mirar la tele i estan creant una colla de símbols escrits per poder-se comunicar.

Jo mateix he pres un tros de la truita i m’he posat a llegir el diari. Al cap de cinc minuts l’he hagut  deixar. No entenia res; uns havien deixat enfonsar un vaixell ple de petroli, en lloc de prestar-li auxili; uns altres havien deixat fugir un pres, havia donat dos dies perquè es poguès amagar bé i, després, havien tardat més de cinc anys a trobar-lo, tot i que estava vivint a casa seva i, quan el varen trobar, van fer una roda de premsa per celebrar la detenció. Uns altres enviaven inspectors per buscar armes i, en cas de trobar-les, poder atacar als que les tenien per destruir-les… seria més senzill endur-se-les?. Em vaig dirigir cap a un mirall, doncs feia estona que sentia la irreprimible necessitat de fregar-me el cervell. Quin ensurt! En el mirall no vaig veure el meu rostre reflectit sinò el del President. Inmediatament, per raons òbvies, vaig abandonar el projecte.

Ho sento, President! Sé que el pitjor pecat és el de la desobediència però he decidit no portar cap truita a la reunió d’avui. Possiblement són els efectes de la truita intel.ligent que encara no s’han acabat d’esvair…

Truita negra. És una truita de patates feta amb xipirons i la seva tinta.

TRUITA GAUDINIANA

Truita Gaudí, primera versió. Font: Internet

XLII Sessió  30 de gener de 2003. Autor: Lecitina

Quan vaig rebre la convocatòria per la XLII Sessió Ordinària, Jornada de la Truiteta, m’he interessat per com la preparaven els nostres avantpassats que, com ja hem comentat en altres jornades, sabien com alimentar-se en quantitat i qualitat. Entre les moltes recomanacions culinàries de que disposaven els clergues, nobles, gent del poble i els nombrosos pobres, no n’he trobat cap que anomenin truita, en cap dels àpats que es descriuen en la societat de la Catalunya medieval. Els ous van sempre com acompanyament. Així en el món civil de gent benestant eren normal dos àpats al dia amb tres plats. Exemple: lr plat: carn de porc o pastís d’ous amb mel i raïm i arengades rostides. 2n plat: llucet amb panses farcides 3r plat: pollastre amb julivert i amanida amb ous i gelatina

Bernat Metge a “Lo somni” és ben explícit en l’abús de menjar i beure que es dona en els seus contemporanis de bona posició econòmica. El número de calories per dia hom les situa entre les 4500 i les 6883 com era el cas del monestir de Saint-Germain-des-Prés. En canvi, el professor Prim Bertran, en un treball sobre els pobles de Lleida, ens diu que l’alimentació es concentrava en un esmorzar i un lleuger sopar. La dieta fonamental dels pobres era 715 grams de pa per persona i dia i mig litre de vi. La carn apareix 253 dies a 1’any d’ovella o cabra; únicament 12 dies a l’any menjaven vaca, i un dia a l’any porc. El peix era molt escàs i tant sols es menjava congre 14 dies a l’any.

També en la dieta hi havia verdures i el formatge era el plat fort els divendres amb 92 grams per persona. L’aportació calòrica diària d’aquests pobres era de 2376 calories que contrasta amb les quasi 5000 calories dels canonges de la Seu. L’aportació proteica era suficient però no la vitamínica. No s’anomenen en cap exemple els ous i, per tant, tampoc la truita. Es ben cert que, fins fa pocs anys, es complia la dieta medieval:

“El ric menja quan vol. El pobre quan pot I el religiós quan toca”.

Regirant els menús de les diferents ordres religioses de l’edat moderna i algunes contemporànies trobem els ous cuits com a complement dels cigrons als carmelites. Els cistercencs fan servir els ous per al pastís de verdures, per a la llet fregida, per la maionesa a la que la lecitina, de la que he pres el nom,. serveix per ajudar a la formació i estabilització. Els franciscans, per plats d’estiu amb patates i ous durs i tonyina. Els gabrielistes, per a canelons a la valenciana. Els jesuïtes preparen arròs blanc amb guarnició d’ous i salsitxes; també per la llengua arrebossada i croquetes de formatge. Tan sols els paüls de Burgos tenen una recepta de truita de patates i els mateixos clergues de Tardajos preparen arròs amb ous ferrats i ous al forn amb salsa verda. Els redemptoristes preparen ous a l’estil del cirerer de bosc o els ninots de neu. S’utilitzen ous per a productes de pastisseria que tanta fama encara tenen avui els que preparen moltes ordes religioses femenines, com el flam de taronja, el tocinillo de llet condensada, rosquillas de soplo, pinya santa, flam amb gelatina, merengas, yemas, etc. En aquestes preparacions en les que l’ou és un dels principals ingredients, la lecitina hi juga un paper molt important com a emulsionant, escumant…

Qué passava amb els ous en forma de truita que no consta enlloc? És que era un preparat tan senzill i potser de baix preu que els nobles i clergues ho menyspreaven però tampoc consten en el menjar dels pobres. Actualment disposem a la nostra cuina d’una gran varietat de truites: de carbassó, espinacs, albergínies, patates, carxofes, patates i ceba, alls, patates amb pebrot vermell, cebes, mongeta tendra, formatge, tonyina, cobertes amb beixamel i al forn i, als últims dies, hem afegit la farcida amb xapapot, i de vegades, si no està ben cuiteta, amb salmonella.

Pel aquesta Sessió hem triat una truita de forma circular, de gallina de les que ponen ous que s’utilitzen per fer-los ballar per Corpus Cristi, tècnicament batuda en fred, cuita amb oli calent i recipient de tefló perquè no s’enganxi i, per commemorar el final de l’any Gaudí, artísticament adornada amb el drac del Parc Güell.

Truita Gaudí, segona versió. Font: Internet

JORNADA DE LA TRUITETA. TORTILLA DE UÑAS DE ÑÁÑARO

Sessió XLII   20 Gener 2003   CONVOCATÒRIA (Secretari)

Es convoca als Il.lustríssims Acadèmics a que presentin les seves excuses de no poder assistir pel mitjà que creguin més adient.  Els que s’apleguin a la Sessió, ja saben els que els espera per sopar, a més a més del tortell sorpresa. En coherència, l’hem titulada:

Truita de patates amb formatge i sense ou (Frico friülà)

JORNADA DE LA TRUITETA

Cada Acadèmic aportarà, embolicada en paper Albal, una truita d’un ou amb les variacions que la seva tasca d’investigació els interessi remarcar.

 Suggeriments:

De forma: quadrada, pentagonal, filiforme….

D’origen: ou de guatlla, de cocodril, d’ou-com-balla

Tecnologia: fregida al soplet, pastada en fred, ultrapressionada…

Nutracèutics: amb omegues, amb tungstè, amb maca peruana…

Història: afrancesada, de la Renaixença, medieval…

Art: gaudiniana, picassiana, daliniana

Etc. etc.

Fins i tot, amb connotacions actuals: truita de chapapote (o de txapapote si l’heu anat a buscar al Païs Basc… o de xapapot si aquest ja ha arrivat al Llobregat) (N.del T. en català genuí és galipot).

Recordeu que no està permès l’addició de Salmonella, Legionel.la i similars. Tampoc seràn admeses les truites virtuals.

Si no teniu ous, no vingueu.

 

TORTILLA DE UÑAS DE ÑÁÑARO  Autor: Tocoferol

¿Qué hay hoy para comer? preguntaba a la madre, esposa, tía, abuela o cocinera. “Uñas de ñáñaro” era la respuesta por ser, por lo que parece, las uñas de ñáñaro un alimento contundente, efectivo y completo que aporta nutrientes y complementos precisos y necesarios.

Elaboración:

1°. Coger una sartén de tamaño apropiado por el mango.

2°- Rociar con aceite la cara superior de la sartén.

3°- Encender el fogón subyacente.

4°- Colocar la sartén sobre el fogón.

5°- En un plato, cascar un huevo, desprender la càscara y aprovechar sólo la yema y la clara. Batir, con un tenedor, cuchara o artilugio adecuado la yema+clara hasta obtener una textura homogénea, no grumosa.

6°- Tomar, cuando dispongamos de ellas, las uñas de ñáñaro y reducirlas al tamario deseado.

7°- Ariadir al batido estas partículas uñiles y verter el conjunto sobre el aceite ya caliente y remover hasta el punto que nos indique las experiencias anteriores. Alternativamente, añadir las uñas a la sartén, freirlas hasta el punto deseado y luego verter la yema+clara y cocinar, removiendo con cariño y precaución hasta que se considere gastronómicamente aceptable.

8°- Verter sobre un plato o papel de aluminio la truiteta obtenida y ya depende de qué, cómo y cuàndo.

Pero la dificultad estriba en que no se conoce el punto exacto y ubicación en el globo terràqueo del ñáñaro.

 

(N.del T.  Un ñáñaro és, a Sudamèrica, un peix petit. En llengua asturiana (variant galaica) un ñáñaro és un que parla amb el nas, i també un que no posa ganes de treballar a la feina. L’autor del text anterior es devia referir al peix (però té ungles un peix?))

Mapa de la zona de l’oceà on es solen trobar ñáñaros (Mapa extret de “The Hunting of the Snark“, de Lewis Carroll. Il·lustració probablement de Henry Holiday)

LA “BOTIFARRA AMB MONGETES” VISUALIZADA, OLFATEADA, TACTEADA, AUSCULTADA Y GUSTADA

Botifarra amb mongetes. Versió clàssica

XLI Sessió     2 d’octubre de 2002     Autor: Tocoferol

Nos imaginamos un plato de botifarra amb mongetes, nos suponemos instalados sentados en una cómoda silla frente a la mesa que soporta el mencionado plato; dirigimos nuestra mirada a su contenido y “como del mirar nace el desear“, agarramos el cuchillo y el tenedor para saborear una porción del objeto de nuestro deseo que “como más come el ojo que la boca“, nuestro sentido visual ya ha comenzado a valorar las delicias del alimento contenido en el plato que estamos observando.

¿Qué es lo que contempla mi aparato visualizador? Un cilindro con bases semiesféricas, de color marrón, de acuerdo con Maillard, de tamaño aproximado de un pie anglosajón, rodeado de piececitas ovales de medio centímetro, plus ou moins, en el middle y de centímetro y medio de largo, ligeramente amarillentas, inmersos ambos en un líquido amarillento, más o menos viscoso.

El contenido del plato emana un aroma, perfume, fragancia, efluvio que nuestro olfato analiza con suma exquisitez, para decidir si los compuestos moleculares que producen este efecto están contrastados con efectos similares en casos anteriores y si metroló-gicamente pueden aceptarse con un suficiente, con un notable, con un excelente o con matrícula de honor ya que “por el olfato se adivina el plato“.

Para acabar de redondear nuestra aceptación, exploramos tactilmente con el cuchillo y tenedor en qué condiciones y con qué temple se halla el contenido del plato; es fundamental la firmeza y solidez, tanto de la butifarra como de las mongetes, objeto de deseo acuciante y a punto de descontrol corporal.

Aunque tenga poca importancia, el oído ayuda a reconocer, de acuerdo con los sonidos, vibraciones y ecos que se producen, la viabilidad intrínseca y extrínseca del conjunto butifarra-mongetero.

Una vez visualizado, olfateado, tacteado y auscultado el contenido del plato iniciaremos el siguiente paso o reconocimiento sensorial. Cogemos, con el tenedor, una muestra de butifarra, cortada en forma de pequeño cilindro, acompañada de varios óvalos de mongetes y la introducimos en la boca en donde realizaremos un proceso analítico compuesto gustativo-tactil. Nuestras papilas gustativas comparan con situaciones anteriores y califican la excelencia, perfección o, en el peor de los casos, la insatisfacción de la muestra, teniendo siempre en cuenta (en caso de comentarios con otros comensales) que “de eso que me agrada, dadme una buena platada” o que “lo que me place, me place, que en mi gusto no manda nadie” o finalmente “no todo gusta a todos“. Tactilmente (lengua-dientes-paladar) decidimos si, tanto butifarra como mongetes, están en su punto, blando-duro, poco o muy aceitado, cocido-crudo-semicrudo, siempre acordes estas decisiones con analíticas precedentes.

A la vista de todos estos exámenes y experimentos y teniendo en cuenta que no todo el mundo llegaría, con el mismo compuesto gastronómico, a las mismas conclusiones si para mí y sólo para mí los resultados han sido francamente positivos, con unos índices de aceptabilidad y satisfacción de rechupete ya puedo continuar consumiendo el contenido del plato ante el cual estoy instalado.

En todos los casos hay que tener siempre en cuenta que “lo que a mí me sabe bien, es para ti un veneno” y “dime lo que comes y te dirá quién eres”

Deconstrucció de mongetes amb botifarra (esparracada dins) i amb all-i-oli