ISLAM I ALIMENTACIO

Data i autor desconeguts

Un dels segells per a la certificació halal d’un aliment

L’evolució dels coneixements politics, socials, religiosos i econòmics en el marc mediterrani, en la seva vessant sud, posa d’actualitat el coneixement d’aspectes del món islàmic que es relacionen amb el món alimentari. Aquest coneixement té interès per dos motius principals:

a) perquè cada cop més, com frontera amb el món islàmic, ens trobarem amb una influència més gran en els nostres hàbits de consum alimentari d’un possible i probable augment de la població influït per l’Islam.

b) perquè per ser l’Islam una religió total amb regles que governen les vides dels seus seguidors en els aspectes personal, social i públic, conèxier les regles d’alimentació (part important de la vida diària) també té un aspecte comercial d’interès pel món alimentari.

Aspectes generals 

La guia bàsica de les lleis alimentàries està revelada en el Corà (llibre diví) per Al·là (el creador) a Mahoma (el profeta). Les lleis alimentàries es donen en el Sunnah (vida, actes i consells del profeta) tal com s’expliquen en el Hadith (compilació de les tradicions del profeta). Aquestes regles són observades de manera estricta pels musulmans de tots els orígens ètnics i geogràfics.

Sobretot des d’un punt de vista de marketing cal tenir present que tant a la llar, com fora d’ella, les poblacions musulmanes d’Orient Mitjà, Nord d’Africa, Àsia (sud i sud-est), l’ex-Unió soviètica i la Xina representen un conjunt de 1.300 milions d’habitants. En un sentit més general, l’ús dels aliments permesos per la llei abarca 1.800 milions de persones repartides en 112 països.

Principis que governen la permissibilitat

Indicarem a continuació els onze principis generals que defineixen els aliments permesos (halal) i prohibits (haram).

1. El principi bàsic és que tot el creat per Déu està permès excepte unes poques excepcions prohibides.
2. Només Déu té el dret de determinar el que és legal i il.legal. Cap persona humana pot esmenar aquest dret, per més pietós i poderós que sigui.
3. Prohibir el permès i permetre el prohibit és el mateix: és voler equiparar-se a Déu.
4. Les raons per les quals es prohibeixen certes coses estan basades en llur impuresa i toxicitat. Un musulmà no necessita saber exactament el per què quelcom és impur o tòxic. Poden existir raons òbvies, però també poden existir raons misterioses.
5. El que està permés és suficient i, per tant, el prohibit és superflu. Déu prohibí només les coses innecessàries o quan existeixen millors alternatives.
6. Qualsevol cosa que porti a la “prohibició” també està prohibit.
7. També està prohibida la presentació de quelcom il.legal com legal. Es il.legal legalitzar les prohibicions de Déu amb excuses de poca consistència.
8. Les bones intencions no converteixen en acceptable el que és il.legal. Tot acte d’un creient fet amb bona intenció converteix aquest acte en un d’adoració. Si quelcom és haram (prohibit) aquesta característica es manté per bona que sigui la intenció, i honorable la finalitat. Aquí cal insistir que el fi no justifica els mitjans: el fi pot ser bo, però els mitjans també ho han de ser.
9. S’han d’evitar les coses dubtoses. Sempre hi ha un àrea grisa entre el que és clarament legal i il.legal. Es l’àrea del dubte i del qué és dubtós. L’Islam considera un acte pietós evitar les coses dubtoses. Mahoma deia: “El halal (permés) és clar i també ho és el haram. Entre les dues parts hi ha matèries dubtoses que el creient no sap com classificar. Qualsevol que evita el consum de les substàncies dubtoses a fi de salvaguardar la seva religió i el seu honor pot estar segur.“
10. Les coses il.legals estan prohibides per a tothom igual Es a dir, no existeix cap classe, raça, ni sexe privilegiat. Aquest principi s’aplica també als no musulmans.
11. La necessitat dicta les excepcions Les prohibicions són molt poques, però l’èmfasi en l’observància és molt fort. No obstant, es permet, quan existeix una necessitat, el consum de substàncies prohibides en quantitats suficients per a la sobrevivència.

La llei en la pràctica 

Els productes prohibits es citen explícitament en el Alcorà.

– (Cap. II, vers 173): prohibeix el consum d’animals morts, sang i carn de porc i tota altra substància inmolada a altres que Al·là.

– (Cap. V, vers 3): Insisteix en el mateix, específicament que la forma dels animals morts violentament. – (Cap. V, vers 9): Prohibeix l’ús d’alcohol i altres tòxics. – (Cap. VI, vers 119): Dóna instruccions de com procedir a la matança d’animals.

D’una manera resumida, les categories alimentàries prohibides són:

– Carronyes i animals morts – Sang fluent o quallada – Porc i subproductes – Animals morts sense pronunciar el nom d’Alà – Animals morts de manera que no es pugui extreure tota la sang – Animals morts pronunciant altre nom que el d’Al·là – Tòxics de tots tipus (com alcohol i drogues) – Animals carnívors amb ullals (lleó, llop, guineu, gossos) – Ocells de presa (àguiles, falcons, voltors) – Animals terrestres sense orelles (serps, granotes)

Algunes particularitats que cal tenir en compte són: – No està permés l’esmorteiment abans del degollament – Cal que es segueixi en el degollament tot el procés

– Ous i llet d’animals permesos obtinguts de l’animal vivent estan permesos, però no es poden usar enzims com pepsina o quall animal en la fabricació de formatge

– Els derivats minerals  i del petroli són permesos

– S’està revisant els productes de la biotecnologia

Per a més informació: Islamic Food and Nutrition.

Primer àpat després del primer dia del Ramadà.

UNA CONTRIBUCIÓ ALIMENTÀRIA A LA SOSTENIBILITAT I EL RECICLATGE

Experiments científics previs. No amb ratolins sinó amb vaques.

Sessió  XXXIX   16 de gener de 2002. Autor: Àcid Glutàmic

A aquesta Académia, sempre preocupada per l’alimentació humana i el seu paper en el benestar i progrés de la civilització, em plau presentar els darrers estudis i projectes que donen un nou gir a la recerca per aprofitar tots els recursos disponibles, en un món de recursos limitats, i treure el suc de la nostra alimentació fins el punt final de màxim rendiment.

Be és sabut que actualment es busquen llegums, bàsicament mongetes seques, que siguin el menys flatoses possible. Però aquesta tendència de recerca està fora de temps i de lloc. És irreal i, per tant, obsoleta en una civilització que busca la rendibilitat de totes les coses. Avui, buscar mongetes menys flatulentes, és voler despreciar una capacitat productora de biogàs d’enorme volum, atés el potencial nombre d’unitats productives de que es pot disposar. A més, les investigacions de reduïr la flatulència, com que no busquen cap producció objectiva són poc quantitatives i poc repetibles, aspectes bàsics de tota ciència que es precii.

Per tot això volem que l’APA, l’Acadèmia més científica i boja a la vegada, assumeixi el lideratge de donar un tomb a aquest tema, canviant la metòdica de recerca i aplicant la producció a un reciclatge energètic sostenible.

Per la recerca es disposarà d’un conjunt de voluntaris estadísticament representatius en edat, sexe, condició social, etc. La recerca s’iniciarà amb una dosi mínima de 200 g de mongetes seques cuites. Evidentment es comprovarà si quantitats creixents augmenten el rendiment gasós i l’efecte sinèrgic d’altres aliments. No cal dir que, en la població catalana, caldrà considerar la botifarra amb mongetes com un concepte científic de recerca, sobre tot, amb la D.O. Botifarra (de La Garriga) i Mongetes (del ganxet).

S’ha desenvolupat un sistema d’actuar totalment quantitatiu per la mesura dels resultats. El muntatge es basa en el concepte teòric de “lavativa inversa”. Els fluids circulen en sentit contrari i el dipòsit es substitueix per una campana de recollida de gasos (un petit gasòmetre). El gasòmetre permet recollir quantitativament els gasos, mesurar el seu volum i convertir-lo en volum en condicions normals per aplicació de la llei dels gasos perfectes,  i també permet prendre mostra per valorar el seu poder calorífic (cal recordar que, com que la digestió és anaeròbica, no hi ha oxidació total i els gasos recollits són combustibles).

L’haver desenvolupat una metòdica tan exacta  ens permeterà enfocar el problema d’una forma correcta. L’eslògan de “produïu“, “produïu“…. és el correcte i es podràn definir quines són les mongetes seques més adequades, la seva dosi, dieta associada, etc….i el poder calorífic màxim del biogàs (metà i altres hidrocarburs).

Però aquesta no és una recerca teòrica. En un món cada vegada de recursos més escassos en productes energètics i tan preocupat pel  reciclatge, la cogeneració, etc., imaginem l’aplicació pràctica. Una casa familiar (parejada, és clar) a l’hivern, tota la familia a l’entorn de la TV, deglutint un snack de nova generació procedent de mongetes genèticament modificades per la màxima producció gasosa, i tots conectats amb la seva cànula al gran gasòmetre familiar que alimenta el cremador de la calefacció que els fa sentir a tots com ciutadans d’un món feliç.

*****************************************************************

Comentario al final de la sesión  Se indicó que, el màximo volumen de gas posible, sería de 22,4 litros por mol de judías. También se sugirió que la composición de los gases sería mayoritariamente metano inflamable…. excepto los gases producidos por la aristocracia que, evidentemente, serían “gases nobles“. incomburentes e inútiles para el fin propuesto.

Una via artística alternativa per al reciclatge. Joseph Pujol (Marsella), le Petomane. Actualment hi ha un altre petòman famón, Mr. Methane, que va sortir a TV3 amb el seu art cap als anys 90. https://www.mrmethane.com/

LA EDAD DEL APA Y EL EFECTO 2000

L’efecte 2000, el bluff

XXXIII SESIÓN  18 Gener de 2000 Autor: Tocoferol

Els il.lustres Académics de l’APA estaven convidats a proposar reflexions sobre alguns efectes que el canvi de totes les xifres de numeració del any ens ha portat, com per exemple:

 1.- A quina etapa de la seva vida es troba l’APA?

1.1- Som encara a la joventut expectant, en que tot és possible?

 1.2- Estem en la plenitud constructiva?

 1.3- Hem arrivat ja a una maduresa declinant, on les idees reflueixen de forma inacabable?

 2.- Les modificacions genétiques de les plantes i deis animals poden influir sobre l’APA?

 3.- És alimentós mossegar-se les ungles? Són les ungles un additiu? Un substarctiu? O un nutrient? 

A continuació l’aportació de Tocoferol

Excmo.Sr.Presidente, con o sin dimisión, amados y respetados Académicos, Cadémicos, Adémicos, Démicos y así hasta la S.

Pasemos a reflexionar sobre los apartados propuestos con su paticular objetividad y profundidad de pensamiento por el Sr.Secretario.

1- De acuerdo con lo que, a continuación, intentamos exponer, como siempre con una claridad meridiana y sobrecogedora, APA se encuentra la etapa de la INFANCIA – PUBERTAD. Está comenzando a despertar a la movida de los tiempos que nos rodean y que parece que no han tenido todos aquellos efectos temporales, parietales y occipitales vaticinados por renombrados predictores del futuro próximo y no tan próximo.

1.1 – APA es JOVEN. 33 cuatrimestres son 11 años; estamos en el 2° año del ESO APISTICO, estamos pues envueltos en el descubrimiento de mundos y conocimientos y, ¿por qué no? Experiencias nuevas y atractivas que haremos nuestras totalmente al final de la etapa ESO APISTICO o sea que, dentro de 5 años o 15 cuatrimestres, seremos totalmente responsables y capaces de enfrentarnos al mar turbulento que nos rodea con una carga docente positiva y plena.

1.2 – Depende de quién debe construir. Si somos nosotros, hemos de esperar acabar el ESO APISTICO e ir estructurando nuestras mentes de acuerdo con los conocimientos que habremos ido adquiriendo con las diversas asignaturas, optativas o no, parciales y/o totales que iremos desgranando durante los 15 cuatrimestres mencionados en el punto 1.1. Quizás entonces precisemos 21 cuatrimestres o 2+5 años más para optar a un certificado de técnico en construcción que nos proporcionará un primer paso para llegar a la plenitud constructiva adquirida con la experiencia de entre 40 a 60 cuatrimestres (10 a 20 años) más de vida activa, dedicada totalmente a la construcción operativa y/o funcional.

1.3 – Como que actualmente no se estudian ni profundamente ni prolongadamente ni el latín ni el griego, no podremos declinar con precisión ni expertamente por falta de práctica y experiencia virtual. En cuanto a la madurez, los puntos 1.1 y 1.2 ya, si más no, muestran con claridad nuestra etapa juvenil en que nos encontramos actualmente.

2 – Por estar en pleno ciclo de adquisición de conocimientos, experiencias y cachondeo mental, como se ha demostrado en los puntos 1.1 y 1.2, cualquier cosa puede influir en nosotros, ya sean los GMO, el OMG o la GMO o la GOM o la MOG o la OGM (P3 = 3! = 3x2x1 =6) 3 –

Morderse las uñas produce una sensación de bienestar y tranquilidad en el sistema nervioso maravillosa; por eso creo y afirmo que, más que un producto alimenticio y/ o alimentario, las uñas son un fármaco tranquilizante con un poder de acción demostrado y reconocido por la FDA y la JEFCA sobre el sistema nervioso central y lateral. Ahora bien, antes de morderlas es preciso leer bien las instrucciones de uso y, en caso de duda, consultar con el farmacéutico más próximo.

Tocoferol dixit et signat.

Onicofàgia