Experiments científics previs. No amb ratolins sinó amb vaques.
Sessió XXXIX 16 de gener de 2002. Autor: Àcid Glutàmic
A aquesta Académia, sempre preocupada per l’alimentació humana i el seu paper en el benestar i progrés de la civilització, em plau presentar els darrers estudis i projectes que donen un nou gir a la recerca per aprofitar tots els recursos disponibles, en un món de recursos limitats, i treure el suc de la nostra alimentació fins el punt final de màxim rendiment.
Be és sabut que actualment es busquen llegums, bàsicament mongetes seques, que siguin el menys flatoses possible. Però aquesta tendència de recerca està fora de temps i de lloc. És irreal i, per tant, obsoleta en una civilització que busca la rendibilitat de totes les coses. Avui, buscar mongetes menys flatulentes, és voler despreciar una capacitat productora de biogàs d’enorme volum, atés el potencial nombre d’unitats productives de que es pot disposar. A més, les investigacions de reduïr la flatulència, com que no busquen cap producció objectiva són poc quantitatives i poc repetibles, aspectes bàsics de tota ciència que es precii.
Per tot això volem que l’APA, l’Acadèmia més científica i boja a la vegada, assumeixi el lideratge de donar un tomb a aquest tema, canviant la metòdica de recerca i aplicant la producció a un reciclatge energètic sostenible.
Per la recerca es disposarà d’un conjunt de voluntaris estadísticament representatius en edat, sexe, condició social, etc. La recerca s’iniciarà amb una dosi mínima de 200 g de mongetes seques cuites. Evidentment es comprovarà si quantitats creixents augmenten el rendiment gasós i l’efecte sinèrgic d’altres aliments. No cal dir que, en la població catalana, caldrà considerar la botifarra amb mongetes com un concepte científic de recerca, sobre tot, amb la D.O. Botifarra (de La Garriga) i Mongetes (del ganxet).
S’ha desenvolupat un sistema d’actuar totalment quantitatiu per la mesura dels resultats. El muntatge es basa en el concepte teòric de “lavativa inversa”. Els fluids circulen en sentit contrari i el dipòsit es substitueix per una campana de recollida de gasos (un petit gasòmetre). El gasòmetre permet recollir quantitativament els gasos, mesurar el seu volum i convertir-lo en volum en condicions normals per aplicació de la llei dels gasos perfectes, i també permet prendre mostra per valorar el seu poder calorífic (cal recordar que, com que la digestió és anaeròbica, no hi ha oxidació total i els gasos recollits són combustibles).
L’haver desenvolupat una metòdica tan exacta ens permeterà enfocar el problema d’una forma correcta. L’eslògan de “produïu“, “produïu“…. és el correcte i es podràn definir quines són les mongetes seques més adequades, la seva dosi, dieta associada, etc….i el poder calorífic màxim del biogàs (metà i altres hidrocarburs).
Però aquesta no és una recerca teòrica. En un món cada vegada de recursos més escassos en productes energètics i tan preocupat pel reciclatge, la cogeneració, etc., imaginem l’aplicació pràctica. Una casa familiar (parejada, és clar) a l’hivern, tota la familia a l’entorn de la TV, deglutint un snack de nova generació procedent de mongetes genèticament modificades per la màxima producció gasosa, i tots conectats amb la seva cànula al gran gasòmetre familiar que alimenta el cremador de la calefacció que els fa sentir a tots com ciutadans d’un món feliç.
*****************************************************************
Comentario al final de la sesión Se indicó que, el màximo volumen de gas posible, sería de 22,4 litros por mol de judías. También se sugirió que la composición de los gases sería mayoritariamente metano inflamable…. excepto los gases producidos por la aristocracia que, evidentemente, serían “gases nobles“. incomburentes e inútiles para el fin propuesto.
Una via artística alternativa per al reciclatge. Joseph Pujol (Marsella), le Petomane. Actualment hi ha un altre petòman famón, Mr. Methane, que va sortir a TV3 amb el seu art cap als anys 90. https://www.mrmethane.com/
APAPRINCIPALS 