ISLAM I ALIMENTACIO

Data i autor desconeguts

Un dels segells per a la certificació halal d’un aliment

L’evolució dels coneixements politics, socials, religiosos i econòmics en el marc mediterrani, en la seva vessant sud, posa d’actualitat el coneixement d’aspectes del món islàmic que es relacionen amb el món alimentari. Aquest coneixement té interès per dos motius principals:

a) perquè cada cop més, com frontera amb el món islàmic, ens trobarem amb una influència més gran en els nostres hàbits de consum alimentari d’un possible i probable augment de la població influït per l’Islam.

b) perquè per ser l’Islam una religió total amb regles que governen les vides dels seus seguidors en els aspectes personal, social i públic, conèxier les regles d’alimentació (part important de la vida diària) també té un aspecte comercial d’interès pel món alimentari.

Aspectes generals 

La guia bàsica de les lleis alimentàries està revelada en el Corà (llibre diví) per Al·là (el creador) a Mahoma (el profeta). Les lleis alimentàries es donen en el Sunnah (vida, actes i consells del profeta) tal com s’expliquen en el Hadith (compilació de les tradicions del profeta). Aquestes regles són observades de manera estricta pels musulmans de tots els orígens ètnics i geogràfics.

Sobretot des d’un punt de vista de marketing cal tenir present que tant a la llar, com fora d’ella, les poblacions musulmanes d’Orient Mitjà, Nord d’Africa, Àsia (sud i sud-est), l’ex-Unió soviètica i la Xina representen un conjunt de 1.300 milions d’habitants. En un sentit més general, l’ús dels aliments permesos per la llei abarca 1.800 milions de persones repartides en 112 països.

Principis que governen la permissibilitat

Indicarem a continuació els onze principis generals que defineixen els aliments permesos (halal) i prohibits (haram).

1. El principi bàsic és que tot el creat per Déu està permès excepte unes poques excepcions prohibides.
2. Només Déu té el dret de determinar el que és legal i il.legal. Cap persona humana pot esmenar aquest dret, per més pietós i poderós que sigui.
3. Prohibir el permès i permetre el prohibit és el mateix: és voler equiparar-se a Déu.
4. Les raons per les quals es prohibeixen certes coses estan basades en llur impuresa i toxicitat. Un musulmà no necessita saber exactament el per què quelcom és impur o tòxic. Poden existir raons òbvies, però també poden existir raons misterioses.
5. El que està permés és suficient i, per tant, el prohibit és superflu. Déu prohibí només les coses innecessàries o quan existeixen millors alternatives.
6. Qualsevol cosa que porti a la “prohibició” també està prohibit.
7. També està prohibida la presentació de quelcom il.legal com legal. Es il.legal legalitzar les prohibicions de Déu amb excuses de poca consistència.
8. Les bones intencions no converteixen en acceptable el que és il.legal. Tot acte d’un creient fet amb bona intenció converteix aquest acte en un d’adoració. Si quelcom és haram (prohibit) aquesta característica es manté per bona que sigui la intenció, i honorable la finalitat. Aquí cal insistir que el fi no justifica els mitjans: el fi pot ser bo, però els mitjans també ho han de ser.
9. S’han d’evitar les coses dubtoses. Sempre hi ha un àrea grisa entre el que és clarament legal i il.legal. Es l’àrea del dubte i del qué és dubtós. L’Islam considera un acte pietós evitar les coses dubtoses. Mahoma deia: “El halal (permés) és clar i també ho és el haram. Entre les dues parts hi ha matèries dubtoses que el creient no sap com classificar. Qualsevol que evita el consum de les substàncies dubtoses a fi de salvaguardar la seva religió i el seu honor pot estar segur.“
10. Les coses il.legals estan prohibides per a tothom igual Es a dir, no existeix cap classe, raça, ni sexe privilegiat. Aquest principi s’aplica també als no musulmans.
11. La necessitat dicta les excepcions Les prohibicions són molt poques, però l’èmfasi en l’observància és molt fort. No obstant, es permet, quan existeix una necessitat, el consum de substàncies prohibides en quantitats suficients per a la sobrevivència.

La llei en la pràctica 

Els productes prohibits es citen explícitament en el Alcorà.

– (Cap. II, vers 173): prohibeix el consum d’animals morts, sang i carn de porc i tota altra substància inmolada a altres que Al·là.

– (Cap. V, vers 3): Insisteix en el mateix, específicament que la forma dels animals morts violentament. – (Cap. V, vers 9): Prohibeix l’ús d’alcohol i altres tòxics. – (Cap. VI, vers 119): Dóna instruccions de com procedir a la matança d’animals.

D’una manera resumida, les categories alimentàries prohibides són:

– Carronyes i animals morts – Sang fluent o quallada – Porc i subproductes – Animals morts sense pronunciar el nom d’Alà – Animals morts de manera que no es pugui extreure tota la sang – Animals morts pronunciant altre nom que el d’Al·là – Tòxics de tots tipus (com alcohol i drogues) – Animals carnívors amb ullals (lleó, llop, guineu, gossos) – Ocells de presa (àguiles, falcons, voltors) – Animals terrestres sense orelles (serps, granotes)

Algunes particularitats que cal tenir en compte són: – No està permés l’esmorteiment abans del degollament – Cal que es segueixi en el degollament tot el procés

– Ous i llet d’animals permesos obtinguts de l’animal vivent estan permesos, però no es poden usar enzims com pepsina o quall animal en la fabricació de formatge

– Els derivats minerals  i del petroli són permesos

– S’està revisant els productes de la biotecnologia

Per a més informació: Islamic Food and Nutrition.

Primer àpat després del primer dia del Ramadà.