UN ENCÀRREC DEL PRESIDENT

Pans integrals

Sessió XXXI  30 Juny 1999.  Autor: Casseïna kappa

Benvolguts amics, Acadèmics tots, em perdonareu que avui no un expliqui cap conte – Tanmateix, confio que el canvi en la rutina no us impedirà conciliar el son.  M’haureu de permetre que us faci partícips d’un passatge atzarós de la meva vida. Un bon dia – si fóssim més rigorosos amb els qualificatius de ben segur n’hauriem de cercar un altre per referir-nos al dia en qüestió – el nostre President em va demanar que fes una llista amb els aliments que calía prohibir. Conscient que aquesta era una responsabilitat que superava en molt la meva capacitat per emetre opinió, vaig decidir copsar l’estat de la qüestió preguntant a diferents persones, que jo entenia que tenien un parer qualificat.

En primer lloc, em vaig adreçar a un alt responsable del Ministeri de la Sanitat i dels Aliments. Em va dir que tenia una llarga llista d’aliments per prohibir, entre els que hi havia: els aliments enriquits amb vitamines i minerals; els que tenien ingredients transgènics; els que portaven aromes artificials; els que portaven polialcohols i edulcorants intensos; els que portaven antioxidants i, per suposat, tots els que provenien de Bèlgica. Peró diverses qüestions de política interior i exterior, no feien aconsellable actuar, en aquell moment, sobre els aliments esmentats. Malgrat tot, em va dir que la situació del segó de blat no admetia espera i que ja tenia preparat l’esborrany per decretar-ne la seva prohibició. La urgència venia condicionada pel notable increment del consum d’aquest producte, com a conseqüència de determinades campanyes enganyoses que afirmaven que era fonamental per al funcionament del sistema digestiu. EI problema, segons l’alt responsable, es derivava del fet que el segó de blat era un aliment amb un gran contingut d’àcid fitic i que aquest àcid podia bloquejar l’absorció i assimilació del calci. Segons ell, no era pas veritat que la fibra que aportava fos tan necessària, però la manca d’absorció de calci sí que podia dur a greus problemes. Vaig sortir de la trobada, convençut de la inadequació alimentària del segó de blat, i disposat a fer-lo fora de la meva dieta.

Uns dies després, vaig anar a dinar amb un antic company de col.legi que, amb el pas dels anys, havia esdevingut un important industrial farinaire. -“Jordi, què en penses del segó de blat?”  li vaig demanar.  “Finalment s’ha fet justicia a aquesta part tan important, nutricionalment parlant, de la llavor del blat” – em va dir i, amb la satisfacció dels oradors que els és demanat el seu tema preferit, va continuar:  “Això del pa blanc va ser una moda de la noblesa del segle passat que va acabar imposant-se a tota la societat. Però per sort, no fa massa anys, un metge anglès que treballava a l’Africa va descobrir la importància de la fibra en la nutrició i ha tornat a posar de moda quelcom que mai no hauria hagut de deixar de ser consumit, el pa integral. Ara, a més, els cientifics han descobert que la major part de les vitamines i els minerals del blat es troben en el segó, i que menjar pa blanc és una espècie de pecat nutricional”.

EI cambrer, equipat amb unes pinces i amb una safata amb diferents tipus de pa, es va adreçar a la nostra taula i, interrompent el discurs d’en Jordi, em va preguntar:  “El senyor prefereix pa blanc, o integral?”  No ho vaig dubtar gens: “Integral, si us plau“.

També vaig posar la qüestió de la conveniència de prohibir el segó de blat, a un altre bon amic, gran expert en nutrició. El primer que em va dir, va ser:  “El que de veritat caldría prohibir és prohibir” . I va afegir:  “En nutrició hi ha una màxima que diu “cal menjar de tot amb moderació i de res en excés”. Als productes elaborats a base de cereals lliures de les seves cobertes els manca una part important dels micronutrients, d’aquests aliments bàsics de la nostra cultura. El segó de blat, pres sol i a qualsevol hora, pot causar transtorns i desequilibris funcionals. En resum”  em va dir  “tu fes cas del que t’he dit abans: menja de tot però en quantitats moderades”  “Fantàstic,” – vaig pensar – “cercava una resposta i ja en tinc tres“.

Aprofitant un d’aquests horribles dinars que s’organitzen entre els pares dels nois que practiquen un esport d’equip, vaig preguntar a una de les mares què és el que en pensava del segó de blat. La resposta va ser contundent:  “En el “super”, en el que compro, no en tenen pas d’això però, si me’n dius la marca, els diré que en demanin per poder-lo provar“.  Aleshores, em vaig veure obligat a explicar-li que el segó de blat no es venia com a tal sinó que era un ingredient que formava part de diferents aliments com, per exemple, el pa integral. – “Uff! Del pa integral no en vull ni sentir parlar. La meva filla sempre me’n demana, perquè sembla ser que aprima, però alguna vegada que li n’he comprat se l’ha pres el meu marit i, acte seguit, ha començat a queixar-se tot dient que el pa no valia res. A continuació, com pots comprendre, la meva filla també ha descarregat sobre mi totes les culpes per haver-se quedat sense el seu pa integral. Per tant, de productes amb segó, no en penso comprar més, donat que només em porten disgustos i discussions familiars“.

Uns díes després vaig plantejar la qüestió a un amic que militava en un grup ecologista. – “EI segó de blat” em va dir “és un ingredient molt perillós doncs en ell s’acumulen tots els pesticides i demés contaminants presents en el deteriorat entorn natural que ens envolta“.

Una vegada superada l’angoixa que em va produir l’experiència viscuda, em vaig tranquil.litzar i, reflexionant sobre la mateixa, em vaig adonar de que no vivia en un món, sinó en molts móns que convivíen, amb més o menys fortuna, entre ells. La veritat absoluta de ben segur no existia. Però jo continuava tenint et pes del compromís acceptat. Havia de donar resposta a l’encàrrec fet pel meu President. Després de pensar-hi una bona estona, i tenint en compte el món en el que jo mateix vivia i tot el que havia descobert amb les enquestes realitzades, vaig pendre la decisió de donar al President la meva pròpia opinió sobre la qüestió plantejada. Em va semblar el més honest.

N’estic content. He complert amb el meu compromís. Perà com que estic convençut de que, en aquests temes, la veritat no és única, haureu de convèncer al President per a que us doni ell la llista dels aliments prohibits.

Pa integral envasat. Recordo les traduccions, que sempre ballen… Blat: trigo. Civada: avena.  Sègol: centeno.  Ordi: cebada.