DIARI D’UN ACADÈMIC

La Llei de Murphy. Primera versió.

Sessió XLIII  (El principi de Precaució)  1 de juliol de 2003.  Autor: Caseïna Kappa

25 de juny. Finalment rebo noticies de l’Acadèmia. Feia uns deu dies que havia tingut l’honor i la sempre enorme satisfaccio de parlar amb el Senyor President i me’n havia avancat alguna cosa però la concrecio, en forma de missiva del Secretari Sodi, no m’ha arribat fins avui. La Sessió de Sant Pere es farà al laboratori de l’Agència de Salut Pública de Barcelona el dia 2 de juliol. Només d’aqui a 7 dies! Tornaré a trobar-me amb els amics Acadèmics i coneixeré algun catecumen nou. Aquest sentiment m’omple de joia el cor.

26 de juny. La Sessió de l’Acadèmia m’omple de il.lusió però el problema són els deures. Una altra vegada igual! Amb menys d’una setmana cal preparar una intervenció acadèmica! Aquest cop cal reflexionar sobre el Principi de Precaució i les seves possibles relacions amb el Principi de Peter, la llei de Murphy, la sostenibilitat, fins i tot la traçabilitat. El President, que Déu el destini molts anys entre nosaltres, i el Secretari, que Déu tambe el designi d’igual manera, semblen ignorar que la resta d’Acadèmics no som corn ells, que són capacos de crear un discurs lúcid i impecable en un moment. A la resta d’Acadèmics ens cal temps per generar aquests tipus de reflexions i discursos.

Potser ells són com també som nosaltres o potser encara estan més limitats i el que fan, així que es clou una Sessió, és començar a preparar el discurs per a la propera i, una vegada el tenen, ens demanen als demés Acadèmics que preparem els nostres treballs.

Però què estic fent! Posar en dubte, ni que sigui de pensament, la capacitat sobrenormal del President és pecat. Ho sento, senyor President, he pecat, no ho tornaré a fer i, com a càstig, avui no prendré postres. Penso que està tot arreglat doncs he seguit, al peu de la lletra, el procediment per esborrar la taca en la meva conducta: anàlisi de consciència, penediment, confessió, contrició i penitencia.

27 de juny. Una vegada depurat el pecat del dia anterior – i això que la penitència va ser difícil de complir, doncs hi havia dolços de can Mauri — m’he posat a fer els deures. He començat fent bibliografia sobre el principi de Peter, la llei de Murphy, la sostenibilitat i la traçabilitat. Sobre Peter he trobat una sèrie de bajanades sobre els nivells d’ineficàcia i altres nimietats; res important i res d’alimentari.  He seguit buscant i he trobat una sentència del Tribunal de Justicia de les Comunitats Europees, coneguda com a sentencia Peeters, que diu “la obligació d’utilitzar la llengua de la regió lingüística (de comercialització) constituiria una mesura d’efecte equivalent a una restricció quantitativa a les importacions, prohibida per l’article 30 del Tractat“. Sobre Murphy he trobat una història absurda sobre de quin costat queia una torrada amb mantega i melmelada. Sobre la traçabilitat vaig trobar la següent definició: “la possibilitat de trobar i seguir el rastre, a través de totes les etapes de producció, transformació i distribució, d’un aliment, un pinso, un animal destinat a la producció d’aliments o una substància adreçada a ser incorporada a aliments o pinsos o amb probabilitat de ser-ho”.

He consultat el terme sostenibilitat al diccionari oficial de la llengua i no he trobat aquesta accepció. Serà que el President s’ha inventat un nou mot? Serà alguna paraula rara d’aquestes que tothom utilitza sense conèixer molt bé el seu significat? La veritat és que no disposo de més temps per seguir investigant ni trobo cap relació entre el principi de precaució i el principi de Peter, la llei de Murphy i la traçabilitat. La culpa la tenen el President i el Secretari que han posat uns deures absurds i, a més, un termini totalment inadequat per preparar-lo.

30 de juny. Ho tinc decidit! Com a tot discurs els etzibaré tots aquests retrets i reivindicaré el dret dels Acadèmics a poder reflexionar i preparar amb temps les nostres intervencions.

1 de juliol. Ja tinc preparada la meva reflexió i aportació reivindicativa. La he assajat davant d’un mirall i, tot en acabant, se m’ha aparegut la imatge inquisidora i de desaprovació del President omplint tot el mirall. Quin mal moment que he passat fins que m’he adonat que es tractava d’una visió onírica. Però la sola visió del President m’ha aportat saviesa i acollint-me al principi de precaució he tornat a redactar la meva intervenció que ha quedat de la següent manera:

“Il.lustríssim President, senyor Secretari, honorables Acadèmics, catecúmens. He iniciat els estudis de totes aquestes lleis, principis i normes de moral bàsica però, per causes imputables únicament a la meva escassa intel.ligència i capacitat de treball, de moment no he arribat encara a cap conclusió definitiva. En futures sessions els aniré informant de l’evolució de les meves investigacions. Moltes gràcies.”

La Llei de Murphy. Segona i trista versió

PROPUESTA DE REAL DECRETO POR EL QUE SE AMPLÍA LA TUTELA AL CONSUMIDOR

Plecs dels prospectes d’una llauna de sardines, segons el projecte de decret presentat al text.

Sessió XLIII,  1 de juliol de 2003. Autor: Triptófano

Antecedentes: Dado que ya se han dictado leyes que protegen tanto a los disminuídos físicos como a los psíquicos, parece obligado extender esta paternal protección a otros minusválidos como son los consumidores timoratos.

Por ello y para asegurar la trazabilidad, garantizar la seguridad y, en definitiva, tutelar al consumidor pacato, a partir de esta propuesta cada producto alimenticio que se adquiera irá acompañado, obligatoriamente, de una carpeta que contenga lo siguiente:

• Facsímil en color de la etiqueta que figura en el producto adquirido.
• Denominación del producto en todas las lenguas autorizadas.
• Relación de ingredientes: Para todos y cada uno de los ingredientes que compongan el alimento en cuestión se definirá el origen, proceso de obtención, composición y características organolépticas.
• Relación de aditivos (si los hubiere): Origen, obtención, fórmula química, función y cantidad presente en el alimento, justificación de su presencia, datos toxicológicos e IDA y legislación concomitante.
• Elaboración: Descripción detallada de la formulación, fases de elaboración y tecnologías aplicadas. En este apartado se unirán fotocopias del Registro Sanitario de la empresa, titulación de los técnicos y calificación laboral de los operarios que hayan intervenido en el proceso, acompañado por sus certificados médicos que aseguren su buen estado de salud.
• Contenido: Unidades en SMD (Sistema Métrico Decimal) y con tabla de equivalencias a otros sistemas métricos (libras, pulgadas cúbicas, quintales, celemines…). En todo caso se señalará: peso o volumen y, si se trata de un líquido de cobertura: peso bruto, peso escurrido y peso bien escurrido.
• Caducidad: Fecha de fabricación u obtención de cada uno de los componentes (incluido envase), fecha de fabricación del producto y fecha de caducidad o de consumo preferente.
• Envase: Características del envase: material, aditivos (si los hubiere y, en este caso, posibilidades de migración), si es biodegradable o biodesagradable.
• Modo de consumo doméstico: Minuciosas instrucciones de cómo transportar el envase, abrirlo, preparar el contenido, calentando o no (si es de preparación en caliente, señalar márgen de temperaturas adecuado en grados Celsius, Fahrenheit, Reaumur y Kelvin) y consumo (directamente, con cuchara, con tenedor… masticando, sorbiendo, etc…).
• Riesgo: En cuanto al alimento en sí. Descripción detallada de los riesgos, efectos secundarios e incompatibilidades derivados del alimento, sea por sobreconsumo o por sensibilidad particular del consumidor (alergias, empachos, cagarrinas, flatulencias…).
• Listado de los riesgos que pudieran provenir de los aditivos presentes.
• En cuanto al envase: Precauciones en el manejo y apertura (necesidad de guantes, gafas, mandilones de gutapercha…)
• Asimismo y de forma destacada figurará el teléfono del Instituto Nacional de Toxicología.
• Ecoseguridad: En el caso de que el envase se rompa y se derrame el contenido se darán datos sobre el posible riesgo a los animales de compañía, si el consumo es urbano y a rumiantes, aves de corral y asilvestrados si el consumo es rural
• Información nutricional: Breve descripción de la fisiología de la digestión. Nociones de biodisponibilidad. Metabolismo de los carbohidratos, lípidos y proteínas. Efectos de los minerales y vitaminas. Relación pormenorizada de los beneficios sobre la salud que pueden aportar, incluido a largo plazo. Posibilidades de interacción (positiva o negativa) con el agua, gaseosa, vino u otra bebida que acompañe su ingestión. Calorías y equivalentes en joules, kilopondios, newtons y langleys [N.de l’E. 1 langley es una caloría térmica por centímetro cuadrado].
• Reciclaje: Instrucciones sobre cómo aprovechar o destruir las sobras del alimento y del envase sin afectar la paz medioambiental.
• Sostenibilidad: Instrucciones sobre cómo sostener el envase, una vez abierto, para que no se derrame su contenido.
• Posibilidades de reclamación: Copia actualizada de los “Derechos del consumidor”. Teléfonos del centro comercial donde se adquirió el producto, de la empresa elaboradora y del Defensor del Pueblo

Importante a efectos de Reclamación: Cada vez se adquirirán 4 unidades del producto y obligadamente del mismo lote de fabricación. Una se dejará en custodia de la tienda de compra. Las otras tres servirán para: una para consumir; si no hay problemas, pueden destruirse las otras dos unidades. Si ha sucedido algún percance (contenido en mal estado, hallazgo de insectos, intoxicación con necesidad hospitalaria…) una de las unidades restantes irá al análisis del Laboratorio Municipal. Si se detectan anomalías, se cursará reclamación al punto de compra que, previa consulta con el fabricante, podrá solicitar el análisis contradictorio sobre la unidad que obraba en su poder. En el caso de no coincidencia entre los resultados, un centro oficial realizará un nuevo análisis, dirimente, sobre la última unidad en poder del consumidor y emitirá dictamen de obligado cumplimiento, salvo si se recurre a la justicia ordinaria.

Identificación de los responsables: La carpeta contendrá fotocopias compulsadas notarialmente de:

• Materias primas: Certificado del ganadero, pescador o agricultor, según el caso, de estar autorizado para este menester; dirección, teléfono e idioma en el que se expresa habitualmente.
• Ganadero: Detalle de la alimentación del animal, edad en el sacrificio (se acompañará declaración jurada del matarife sobre sistema utilizado para el sacrificio y despiece).
• Pescador: Ubicación del caladero, especie, fecha de captura y sistema de conservación hasta llegar a la lonja.
• Agricultor: Semillas empleadas (en negritas si fueron transgénicas), abonos y plaguicidas.
• Transportista: Carnet de conducción especial, adjuntando el tacómetro del camión en el que se transportó tal materia prima. Si el transporte fue por avión, caja negra.

Todo ello, está claro, redundará.

Dejamos para otra Sesión la reflexión de si sería útil la imposición de un “Carnet de Consumidor Alimentario” sin la presentación del cual debería negársele la venta de cualquier alimento.

Logotip de les GMP, conegudes habitualment com a Grans Muntanyes de Paper

EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ. PARTS 1 i 2

Pebrot transgènic: Precaució !

XLIII Sessió   1 de Juliol de 2003, Sala de reunions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona

1,  El PP, el Principi de Precaució. Autor: Sodi

El día 2 de Febrer del 2000, la Comissió de la UE adoptà una comunicació sobre el PRINCIPI DE PRECAUCIÓ (PP) que forma part integral de una aproximació estructurada de l’anàlisi de risc i la seva gestió.

El PP és la justificació per intervenir en aquells casos en que:

1. Les dades científiques són insuficients, poc concluses o incertes
2. Existeix una avaluació científica preliminar
3. Existeix un perill potencial incompatible amb el nivell d’alta protecció desitjat a la UE

Vull aportar la crítica a cada un d’aquests tres pilars del PP.

1.- És una pedanteria creure que tenim dades científiques suficients sobre algún fenomen relacionat amb qüestions tan complexes com són la seguretat del medi ambient o la salut de les persones, animals o plantes. Cal seguir les aportacions fetes en aquesta Acadèmia per entreveure les limitades, per no dir ridícules, aproximacions a la realitat que es presenten amb el qualificatiu de “dades científiques“.

Una altra poca-soltada és creure que les dades científiques permeten establir conclusions segures amb un marge d’incertesa estret quan, en realitat, solament solen ser visions parcials i, a vegades, esbiaixades de la realitat. És com veure el món pel pany de la porta.

2.- És evident que la decisió ha de tenir algún fonament, ¡només faltaria ! . Però com avaluar aquesta avaluació?  Cal aquí la participació de una tercera part independent. De fet, el propi PP reconeix la necessitat de continuar la recerca. La meva pregunta és el que els juristes en diuen la CÀRREGA DE LA PROVA que és absolutament necessària per qualsevol presa de decisió.

3.- És un clar atemptat a la llibertat de les persones de poder assumir el seu propi nivell de risc.

Des de la meva perspectiva liberal, penso que és abús de la Comissió pretendre unificar el comportament dels ciutadans en una qüestió tan fonamental com és l’elecció del risc-benefici que cada un té dret a triar.

Penso, Srs. i Sres. Académics que el PP és un abús d’autoritat al intervenir els drets i les llibertats de les persones a escollir el risc a assumir.

El PP pot ser encara més discutible si s’aplica junt amb criteris de SOSTENIBILITAT, és a dir, si volem reduïr el risc per les generacions futures sense consultar la seva opinió, cosa de fet impossible. Però aquesta seria una altra línia de pensament per un altre dia.

Cal donar valor al RISC com motor de progrés i així es reconeix al potenciar la creativitat, la innovació i altres actituds que poden veure’s seriosament anul.lades pel PP.

 

2.  ¿Por qué el Principio de Precaución? Autor: Tocoferol

Que el Libro Blanco que diseña y condiciona la existencia de una Agencia de Seguridad Alimentaria a nivel de la UE (de la que dimanan y están evolucionando Agencias a todos los niveles, nacional, autonómico, metropolitano, de barrio, de manzana…) nos ponga como obligatoria la aplicación del Principio de Precaución a todos los niveles, industria, proveedor y consumidor, me tiene un poco perplejo ya que siempre he creído, con total convencimiento, de que la precaución, reserva, prudencia, cautela, cuidado y garantía eran conceptos instalados en las raíces de nuestra existencia. Desde siempre, hombre precavido vale por dos y esta precaución es aplicable a todos los niveles de nuestra existencia.

Recordemos una serie de recomendaciones que, desde hace siglos, son básicas. Principios de Precaución de nuestra vida diaria:

• Un mal prevenido, tiene un menor sentido.
• Quitando el pedejón se evita el tropezón.
• Quien prevee, provee.
• Toda precaución es poca.
• Quien se asegura, dura.
• Más vale prevenir el mal a tiempo que después buscar remedio.
•  La prudencia, en la que la tiene, muchos males y daños previene.
• Del tiempo y de la experiencia es hija Doña Prudencia.
• La prudencia es madre de la ciencia.

Si a estos refranes añadimos “A mayor riesgo, mayor cautela“, estamos convencidos de que, como los riesgos son conocidos desde tiempos inmemoriales, la experiencia de la cautela ha ido pasando de generación en generación.

De todas maneras:

Ya hecho el daño, todos lo hubiéramos evitado.

Quizás esto quiera indicar que, desde el pluralismo de la UE, hay que convertirlo en un acto único y consuetudinario para el bien de todos.

De lo que se deduce que no hay que ser ningún genio para darse cuenta de que todos están preparados para continuar en hacer más extrovertido el prevenir, garantizar y precaucionar todos los principios que nos garanticen una vida más tranquila y una mayor estabilidad de todo lo que nos rodea.

TRUITA CATALANA (I ALTRES TRUITES)

Truita catalana, però amb xistorra en lloc de pebrots

Sessió XLII   20 de gener de 2003. Autor: Àcid Làctic

La truita catalana consisteix en una truita que, sobra la base d’una truita a la francesa o

una truita amb patates (tortilla española), incorpora quatre tires de pebrot vermell en

llauna, prenent l’aspecte de senyera catalana.

És clar, per tant, que existeixen dues versions de truita catalana: la de la Catalunya Nord

feta a partir de la truita a la francesa i la de la Catalunya Sud, feta a partir d’una tortilla

española.

O és al revés?…. primer va ser la truita catalana, feta amb ou, patata i pebrots a partir de

la que, per simplificació (eliminació d’ingredients) van aparèixer, primer la tortilla

española i, posteriorment, la truita a la francesa. Aquesta argumentació ens portaria a

la conclusió de que la autentica truita catalana és la de la Catalunya Sud ja que la de la

Catalunya Nord sería simplement una degeneració per pèrdua d’un ingredient..

O és al revés?…. la de la Catalunya Nord és l’autèntica i primera i la de la Catalunya

Sud la conseqüència d’una racionalització de la recepta, incorporant un ingredient, la

patata, més barat. (És coneguda la inferor capacitat adquisitiva dels països del sud

respecte al nord).

També és molt important la forma en que s’incorporen els pebrots a la truita; hi ha dues

variants, la primera és incorporar-los quan l’ou encara no està quallat i la segona és

fer-ho amb la truita ja quallada. En aquest últim cas, tot i que l’aspecte és més vistòs,

correm el perill de que algun desaprensiu pugui fàcilment eliminar els pebrots,

convertint la truita catalana en una truita a la francesa o en una tortilla española.

De qualsevol forma, l’únic que queda clar és que la diferència està en els pebrots i

que, posant-hi pebrots podem tenir una truita catalana a partir d’una truita a la francesa

o d’una tortilla española..

 

ALTRES TRUITES PRESENCIALS

• ÀCID LÀCTIC  Catalana amb les 4 barres
• ALCOHOL PELARGONÍLIC  Deconstruïda
• ESPERIT DE VI  De chapapote
• LACTIL  De xapapot
• OCTACOSANOL Una pobra truita
• PIRAZINA  Ambitruita
• SODI  Truita amb betes (les omegues, al peix blau)
• TEOBROMINA  De turró de Xixona. De Colacao. D’espinacs a la catalana
• TRIPTÒFAN De tortell. De fibra tova (cotó-fluix). De gallina fresca (minitruiteta d’ou de gallina fresca, en la seva closca natural, amb cruixent de sorra
• Integral (amb la closca i tot)
• CATECÚMENO G.R. (de Académico, SILICIO)… De bajo consumo
• HACDOSÓ: Va enviar una carta excusant-se per estar convalescent d’una intervenció quirúrgica que l’havia deixat com “una truita”.

ALTRES SUGGERIMENTS:

• Carpaccio de truita
• Arrebossada
• Aritmética: primero entera y después quebrada
• “Light” (nomès la closca)
• Esqueixada
• Enriquida (amb pessetes)
• Mutàgena (mig truita mig corbata)
• Sopa de truita
• Gelat de truita

Truita simil-catalana, amb tres barres de pebrots. Deu ser la bandera del comtat de Foix.