¡Qué grande, Covián! Del blog “Mi dieta me mata”
Sessió L. 12 de desembre de 2005
(continuació)
5. ANGUISH / ANGOIXA / ANGUSTIA Autor: Àcid glutàmic
To eat
To be or not to be
This is the question
Orgànics o genèrics
Salmonella o conservants
Ranci o antioxidants
Gris o cromàtic
Sucre o edulcorants
Funcionals o ranxo
kwashiorkor o gota
Grande Covián o Atkinson
Plaer o dieta
Vedella, intel.ligent o boja
Pollastre, gallejant o gripós
Espinacs, Popeye-virtuals o nitratats
Truita, espanyola o desestructurada
Mariscada, abisal o mercurial
Xup-xup, foc o microones
Cafè, copa i puro o trista longevitat
Habitante que vienes al mundo
Una de las dos ofertas ha de helarte el corazón
APA, ens en sortirem!
***********************************************
- POEMA DEL NO POETA Autor: Hacdosó
Lloança a la inimitable Acadèmia de Principals Alimentaris.
Lloança al seu Magnific i Reverendíssim Sr. President.
Lloança al seu imprescindible i inesgotable Sr. Secretari.
Lloança als companys de l’Acadèmia i amics, sobre tot amics dels que he conegut la seva categoria no solament professional sinó humana.
La Poesia — junt amb la Música — sempre m’han omplert la vida.
Des dels clàssics fins els més propers de la meva sensibilitat, els francesos Artur Rimbaud, Charles Baudelaire, Paul Verlaine, Stéphane Mallarmé i fins i tot Paul Claudel (per què no?), i els catalans Joan Maragall, Josep Mª de Sagarra, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, i algun castellà del l’estil de “Nuestras vidas son ríos que van a parar… ” o “Juventud divino tesoro te vas para...”
Per què us dic tot això? Doncs perquè jo, ni en les edats més propícies, com ara la pubertat i l’adolescència, he pogut mai fer el més mínim intent de conjuminar un senzill rodolí.
És per això que he de demanar perdó per no haver complert amb l’exigència de versificació — que no recordo en quin Article dels nostres imaginats Estatuts és exposada i sol.licitar humilment clemència front les amenaces de “rexifles” i càstigs esgarrifosos que, si em fossin imposats, acceptaria sense rondinar massa.
Moltes gràcies.
*****************************************************************
- APA POESIA Autor: Teobromina
Avui nit de Santa Llúcia
els Acadèmics, ara poetes
deixarem additius, nutrients i ingestes
i el nostre aliment seran les quartetes.
No parlarem del Decret, Reglament o Directiva
ni d’antioxidants, emulgents o edulcorants
fins i tampoc de colorants
Tot això pertany a una altra vida!!!
Oblidarem totalment les dioxines
les vaques boges, també l’acrilamida
l’ITX, l’EFSA, l’AESA, l’IDA
i només pensarem en pura poesia
Molt Il-lustres Acadèmics, perdoneu a “Teobromina”
com sentiu, el meu punt fort no és la rima
jo, corn vosaltres, no sóc de “lletres”, sóc de “ciències”
però la il.lusió pot suplir la inexperiència
Acabaré desitjant-vos bon Nadal
que mengeu aliments bons, segurs i sans
amb sense, o pocs, contaminants
i el pollastre, si pot ser, del Prat, lliure de grip aviar.
**************************************************************************
- POESIA Autor: Eicosapentaneoic
Uns experts van raonar
que per comprendre els aliments
una Acadèmia havien de crear.
Així cada un dels components
i en tot allò que pot ser fonamental
van debatre sobre el millor de cada ingredient.
És clara la importància de l’aliment
perquè l’home és una màquina
en combustió permanent.
I per donar una visió global
cada un dels Acadèmics va prendre
el nom d’un aliment principal.
I entre aquestes perspectives
cada cop més escaients
s’estudien vermut, truites i olives.
Organitzats pel President
un tema central de debat
els acadèmics en fan discerniment
Han passat els anys sense estralls
analitzant diversos aspectes
durant 50 sessions sense badalls
Avui l’excel.lentíssim President
proposa que l’última sigui
i tan sols queda dir AMÉN
(seguirà)
Pollastre de pota blava del Prat de Llobregat
APAPRINCIPALS 
[…] Lactil [+] – Alcohol pelargonílic [+] – Cafeína [+] – Sodi [+] – Àcid glutàmic [+]– Hacdosó [+]– Teobromina [+]– […]
M'agradaM'agrada