ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE ACTITUTS “QUIXOTESQUES” EN LA SOCIETAT ACTUAL PEL QUE FA REFERENCIA ALS ALIMENTS

Melmelada del Parque Natural del Montgó (no és a la Costa Brava sinó a Dènia, Alacant)

 

 

Sessió IL     27  de maig de 2006    Autor: Sodi

QUIXOTADA n° 1:

La tarrina de melmelada o paté, amb tapa twist-off que es presenta coberta amb un tros de drap a quadrets blancs i vermells, agafat amb una goma elàstica. Aquesta imatge pretén recuperar la idea de que el producte té un origen artesanal que garanteix la qualitat d’allò natural i poc transformat, que no hi ha intervingut la tecnologia ni la industrialització, aparentment.

QUIXOTADA n° 2:

Campanyes per convèncer als consumidors de la seguretat alimentària. Per introduir el tema de la seguretat, cal primer magnificar els casos d’inseguretat o d’alarmes alimentàries que, en realitat, solament afecten a un petit percentatge dels consumidors però  ¿i si em toca a mi?

QUIXOTADA n° 3

El nombre de persones joves que pateixen al.lèrgies augmenta segurament per l’excessiva protecció dels infants enfront dels riscos naturals. Degut a la difusió de la informació que reben els pares que, amb un excés de precaució, apliquen el sistema de HACCP  (N.de l’E: Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics) que porta a grans mancances del sistema immunològic i que es reflecteix en l’estadística d’al·lèrgies. Els especialistes troben en els aliments un espai excel•lent per justificar allò que no saben diagnosticar clarament, confonent intoleràncies amb al·lèrgies.

QUIXOTADA n° 4

La opinió de que cal buscar la solució de la legislació o els reglaments a les Directives quan, els que les escriuen, solen desconèixer gran part de la realitat. Tenen tendència a crear imatges fictícies i a convertir els molins en perills.

 

De ben segur que trobaríem moltes altres quixotades i quixots, com els restauradors que diuen descobrir el plaer dels aliments. El que sembla cert és que, un cop iniciats en la imaginació dels aliments (marquèting, legislació, restauració, seguretat) és molt difícil recuperar la serenor i és més còmode seguir els corrents de la bogeria col•lectiva o bé fer-se el boig per estar viu en el sistema…